Bujosa: "Sé més de futbol que de cavalls"

Als cavallistes sempre els quedarà París?
Miri, anys enrere quan anava habitualment al Grand Prix d'Amerique hi havia una cosa que m'apassionava. Em despertava, acudia a una braseria, esmorzava cafè amb llet i croissants i consultava el diari París Turf per analitzar els pronòstics. Ara tenc internet per consultar aquest mateix diari; tenc el canal Equidia per seguir les carreres i en el forn de baix de casa fan uns croissants boníssims! Tinc París a Son Ferriol! i això no té preu.

Però Vicennes continua sent a París...
Sempre vaig tenir quatre il·lusions amb París com a protagonista. Jugar al futbol al Parc dels Prínceps; anar a cantar a l'Olympia de París; anar a fer una classe a La Sorbona i la que mantenc és anar a córrer en la jornada del Grand Prix d'Amerique. Anar a París a guanyar alguna carrera és una cosa a què no he renunciat encara.

Més enllà de la seva formació acadèmica, molts a Mallorca el coneixen per la seva afició pel trot i pel seu vessant periodístic. Ho és tot el trot en la seva vida o assegurar això és una exageració?
Bé, és una part de les meves passions. M'agrada la ciència, la literatura, la música i molt els cavalls. Vaig néixer aquí i a Son Ferriol hi ha hagut molta afició. Això ha estat clau.

Notícies relacionades

Campió d'Espanya

Fa aproximadament una setmana una euga de la seva propietat, 'Cristal de Font' va guanyar la Copa d'Espanya per a productes de dos anys i va escriure un article on tractava d'expressar la seva enorme felicitat per l'èxit, sobretot, perquè un està més acostumat al fracàs.
Normalment als cavallistes les coses no ens van gairebé mai bé i són molt més nombrosos els fracassos que els èxits i quan et toca un cal aprofitar-lo i me'n vaig alegrar per tots els que han col·laborat en aquest èxit. Si parlam de la vida, el final de la mateixa sempre és un fracàs. Tanmateix, una de les satisfaccions quan tens cavalls de curses és que et tornes jove. Tenc la mateixa il·lusió en cada carrera que quan era petit. La vigília de la competició és una meravella.

Es queda abans amb una carrera de trotons o amb un partit de futbol?
El futbol m'agrada molt i sé més de futbol que de cavalls. He llegit molt sobre futbol i discutit també. Depenent del jugador que un admira pot fins i tot conèixer quin tipus de persona ets.

Quins jugadors li agradaven especialment?
M'agradava molt el Brasil del 58. Garrincha, Didí, Pelé, Zagallo...eran grans jugadors i un dels plaers que pot tenir una persona és endevinar la qualitat d'algun esportista quan abans d'altres no ho han fet i pens que puc aventurar millor la qualitat d'un futbolista que d'un cavall. Tanmateix, amb 'Cristal de Font' vaig tenir un bon ull, allà vaig encertar. Aquí per exemple els cavallistes prefereixen comprar un cavall ja fet i format que no apostar per la qual cosa en el futbol es denomina 'pedrera'. El gol es compra i en trot la velocitat es compra quan està provada.

Tornant al futbol i al seu interès i coneixements per aquest esport. Qui ha estat el millor jugador del món?
Maradona ha estat el millor, no n'hi ha hagut cap com ell. També he admirat molt a Garrincha perquè era un jugador per a gens previsible.

Els millors futbolistes del món s'han creat a ells mateixos, però com es crea un cavall campió?
Això està en funció del pitjor factor. És a dir, tornant al futbol, si tens un equip amb una bona defensa, un centre del camp creador i una davantera amb gol, però tens un mal porter, totes les altres coses es perden. En els cavalls depens de l'entrenador, del conductor, de la genètica i de la morfologia. Res no et pot fallar.