TW
71
Mallorca 4
Valladolid 2

MALLORCA: Aouate (1), Hutton (0), Bigas (2), Geromel (1), Luna (1), Martí (2), Tissone (2), Javi Márquez (2), Alfaro (1), Gio (2) i Víctor (1).
Nsué (1) substituí Gio en el minut 74 i Pereira (1) entrà per Alfaro en el minut 83 i Pina (-) suplí Martí en el minut 88.
VALLADOLID: Jaime (1), Rukavina (1), Peña (1), Rueda (1), Valiente (1), Rubio (1), Víctor Pérez (1), Ebert (1), Bueno (1), Omar (1) i Larson (1).
Baraja (1) substituí Rubio en el minut 66, Lolo (1) entrà per Bueno en el minut 72 i Rama (1) suplí Ebert en el minut 76.
ÀRBITRE: Del Cerro Grande (1) del comitè madrileny. Amonestà Geromel en el minut 49 i Gio en el minut 72.
GOLS:
1-0: minut 16, Alfaro.
1-1: minut 29, Bueno.
2-1: minut 42, Pep Lluís Martí.
3-1: minut 57, Gio.
4-1: minut 67, Javi Márquez.
4-2: minut 72, Omar.

De Segona. Dramàtic! Plors i desditxa! Quin desastre! Adéu a Primera! Setze anys després, el Reial Mallorca jugarà la temporada que ve a la categoria de plata del futbol espanyol, tot i que ahir complí i aconseguí un clar triomf (4-2) davant el Valladolid.

Fou un vespre de transistors, de molts nervis, però la carambola no fou completa, ja que el Celta guanyà l'Espanyol (1-0) i aconseguí així la permanència. El Deportivo i el Saragossa varen perdre davant la Reial Societat i l'Atlètic de Madrid, però el conjunt de Vigo, que marcà quan només s'havia disputat un quart d'hora, guanyà i va fer impossible el miracle mallorquinista.

Del Cerro Grande assenyalà el camí dels vestidors, el conjunt de Manzano guanyava (4-2), però el partit de Vigo no havia acabat. Un gol de l'Espanyol salvava el Mallorca, però no arribà. Acabà el duel de Balaídos i foren molts els mallorquinistes que esclataren en llàgrimes. Setze anys després, la pèssima gestió de Llorenç Serra Ferrer ha conduit el Mallorca a Segona. De vergonya.

Els futbolistes vermells s'acomiadaren de l'afició des del centre del camp i reberen molts més aplaudiments que xiulets. Serra Ferrer, a la llotja, va rebre alguns crits, escoltà alguns xiulets i pogué contemplar un grapat de mocadors. No tardà gaire en abandonar la zona més noble i fou aleshores quan més protestes es dirigiren cap el màxim accionista.

El partit comença amb domini del Mallorca, amb millor joc del conjunt de Manzano, que anà a cercar el triomf des del primer moment. Un gol del Celta quan només s'havia disputat un quart d'hora mitigà l'alegria que provocà Alfaro quan superà Jaime i inaugurà el marcador (1-0).

El conjunt vermell badà, semblà relaxar-se i el Valladolid ho aprofità per empatar. Però encara abans del descans, Martí posà en avantatge el Mallorca a tres minuts del descans.

La segona parti no va tenir gaire història. L'onze illenc va fer dos gols més, n'encaixà un i quedà pendent de la ràdio. L'afició esperava el gol de l'Espanyol que deixàs el Mallorca a Primera, però el cronòmetre volava i no arribava. Son Moix es quedà en silenci. No hi havia res a fer. El Celta guanyà i el Mallorca jugarà a Segona. Quin desastre!