La degradació de la planta més noble de Son Moix
El mallorquinisme es va il·lusionar el juliol del 2010. Mateu Alemany, aleshores màxim accionista del Reial Mallorca, va vendre la Societat Anònima Esportiva a Llorenç Serra Ferrer. Hi havia unanimitat entre els aficionats a l'hora de considerar que el pobler era la millor opció. Que n'estàvem d'equivocats! Aconseguir estabilitat era una obligació, després de massa anys de convulsió interna. La darrera etapa de Vicenç Grande, la venda frustrada a Paul Davidson, la presidència de l'ara conseller Joaquín García, el retorn de Mateu Alemany, la venda a Javier Martí Asensio i l'arribada de Tomeu Vidal, un altre retorn d'Alemany... El Mallorca anava d'esglai en esglai. Així, la venda a Serra Ferrer fou rebuda amb optimisme i confiança pel mallorquinisme. Ningú no criticà Alemany. Ni a Serra, que disposà d'una inhabitual unanimitat. He recordat aquells temps, no tan llunyans, en trobar en un calaix la fotografia del primer consell d'administració amb Serra Ferrer com a màxim accionista. La instantània -a peu de pàgina- ens oferia un Mallorca diferent, ben il·lusionant. S'iniciava una nova etapa i regnava l'harmonia.
Avui, ja ho sabeu, només Miquel Coca té encara una excel·lent relació amb Serra Ferrer. Formava part del consell d'administració l'advocat Fernando Martos, que representava la família Nadal. Quin luxe! Rafel Nadal, probablement l'esportista més mediàtic del món, era accionista del Mallorca. Quina sort! Però les discrepàncies entre Serra i la família Nadal no tardaren gaire a sorgir i, finalment, els manacorins optaren per vendre el seu paquet accionarial a Utz Claassen, que aleshores ja formava part del consell d'administració. La relació amb Pere Terrasa, després d'un any al consell però exercint de director general d'IB3, s'espenyà poc després que l'executiu s'incorporàs full time al Reial Mallorca.
El president del consell d'administració era Josep Pons, que fou obligat a abandonar el càrrec poc després. L'adéu de Pons era obligat, però qualsevol persona es mereix ser tractada amb respecte. Serra no ho va fer així i humilià de manera innecessària l'expresident quan, per exemple, no li facilità l'accés a la llotja en un dels desplaçaments de l'equip.
Biel Cerdà provocà la dimissió de Jaume Cladera com a president amb una estranya i puntual aliança amb Claassen. Serra Ferrer no el pot ni veure, però no li queda altre remei que aguantar la seva presència, ja que li permet continuar ostentant el poder.
Jaume Cladera evità la destitució com a president amb una oportuna dimissió. Inicialment, semblava que tenia personalitat pròpia i, fins i tot, es mostrà crític en alguna ocasió amb la manera de treballar de Serra. Defensà una remodelació de l'estructura del club, però amb el pas del temps es convertí en un còmplice més de la pèssima gestió del màxim accionista.
En definitiva, que Serra Ferrer ha quedat ben tot solet. Al consell d'administració, només té ara el suport incondicional, quasi irracional, de l'amic Miquel Coca. Ha dilapidat la il·lusió de quasi tot el mallorquinisme, però el pitjor és que l'equip camina directe cap a Segona Divisió. Avui, ningú no creu ja en el miracle de la permanència.
Còmplices de Serra
És evident que Llorenç Serra Ferrer és el màxim responsable, el principal culpable de la dramàtica situació del Reial Mallorca. Però avui volia fer una reflexió sobre tots aquells, que són molts, que han fet possible, que han tolerat que Serra fes i desfés al seu gust, sense emperons, sense el mínim esperit de crítica. Entenc que en dies com aquests, Miquel Mesquida, president de la Federació de Penyes del Reial Mallorca, i Antoni Tatxa, sempre incondicional del poder, pateixen molt. Però em veig en l'obligació moral de dir que són còmplices del descens. Mesquida i Tatxa han actuat com antimallorquinistes. Sí, com antimallorquinistes. La seva actitud, la seva tolerància, la seva benèvola servitud ha fet possible que Serra ens dugués al desastre. En són còmplices! Cooperadors necessaris! Culpables! Estimar el Mallorca no és dir que sí a tot allò que decideix el propietari, estimar el Mallorca no és fer mamballetes al poder i capades al president. Estimar el Mallorca és denunciar les injustícies, clamar contra un entrenador xerec, criticar el despotisme imperant i demanar i exigir dimissions quan la situació és insostenible. Mesquida i Tatxa han callat, han optat per un vergonyós silenci. Avui, clar, segur que són molts els penyistes que recorden les paraules crítiques de l'anterior junta de la Federació de Penyes. Rafel Martorell i Pello Amengual, aleshores president i vicepresident, criticaren amb duresa la gestió de Serra i foren obligats a partir. El temps, que és sempre el jutge més poderós, els ha donat la raó.
Mirau, Paco Soto, president de la Penya Aviació, és un dels incondicionals de Serra. O almanco ho era. Ahir, al Facebook de la seva penya es mostrà ben crític. Ja era hora! "...Vull pensar que vostè no pretenia dur aquest club on es troba actualment, però poques coses ha fet per posar-hi remei... Esperem que a final de temporada... continuï defensant els interessos d'aquest Mallorqueta i no hi posi per davant els seus...". Idò! I aquest era dels fidels! Uff!
I els meus retrets es poden fer extensius a la pràctica totalitat de l'afició, que no ha sabut reclamar solucions, que permeté que Caparrós estigués massa temps al capdavant de l'equip i que no incendià Son Moix quan Serra contractà Manzano. Ha tolerat el desastre sense crits, sense renou, sense xiulets, i ara ja és tard.
Bé, la realitat és que encara és possible el miracle, que la permanència encara és matemàtica, però ja ningú no hi creu. En tot cas, ara només queda lluitar fins al darrer alè. Si es baixa, que sigui amb un mínim de dignitat.
5 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Totalment d'acord amb el tema del gonellisme il·lustrat, de la relació amb els feixistes del fons nord a qui he vist entrar al recinte cantant "SIEG HEIL", els canvis a la WEB, etc. El que no estic d'acord és que aquí els culpables a parts iguals Són la junta directiva al complet( per ser incapaços d'actuar conjuntament), en Caparrós, i els jugadors. L'afició crec que ha tengut un comportament en segons quin moment massa tou. Pentura sap que malgrat cridar o protestar no serveix de res( com passa amb el PP). Aleshores ens ho hem pres com a anar alcinema, sense passió com a bons mallorquins. En respecte al "filòleg" Maura, bé ell mateix es retrata.
Moltes gràcies, Pep Verger, per per fer-nos conèixer les interioritats del club. Quan l'anglès aquell volia comprar el Mallorca an en Grande, només per l'aspecte físic de l'un i de l'altre, hom podia entendre que tot allò era qüestió de tafurs i especuladors.
Altre semana ja vaig deixar un comentari en el sentit que entre d´altres coses, més importants pel que fa referencia a la part esportiva, el "gonellisme ilustrat" al que s´ha apuntat la direcció de l´entitat era una causa més per afegir a les mancances de lideratge al club que ha duit a aquest desastrós final. Seguiu sense personalitat, seguiu sense rumb social, al costat de la cova espanyolista-gonellera Estic totalment d´acord amb l´articulista i amb en Joan Miquel
En Ramon Llul era de l'Atlètic Balears.
A més, dels desastres a la planta noble que conta en Pep Verger. També m'agradaria afegir el suport incondicional que ha donat Serra als feixistes espanyols com son els Supporters. Enlloc d'anar a veure un partit de futbol pareix que vas a un míting d'extrema dreta (amb els seus càntics que fan vertadera vergonya sentir-los a un cap de futbol). I al "periodista" o falangista Tomeu Maura (que té comprat en Serra) que enlloc de dedicar-se al que suposadament és (periodista esportiu) es dedica a fer de filòleg com fa en BàüSSâ! Coses com aquestes varen fer que enguany no renovés el meu carnet de soci del Mallorca després de més de 12 anys sent-ho...