Els blaugranes han dit adéu a una ratxa de 21 partits sense perdre a Europa al seu propi estadi, des de l'enfrontament amb el Rubin Kazan en 2009. Feia falta una fita gairebé utòpica, però a l'equip li va faltar ganes, embranzida, i li va faltar el que tant van demanar en la prèvia; futbol. En canvi, el Bayern demostrà una gran pressió i resistència, i després estirant línies per dibuixar trenes perilloses que acabaren amb el premi de veure's en la final alemanya d'aquesta competició, contra el Borussia Dortmund, amb un global de 7-0 a favor.
Incontestable triomf bavarès. El Barça va començar tenint la pilota però massa enrere, incapaç de veure els passadissos d'altres temps cap a la porteria rival, de moure ràpid i pressionar en bloc com antany, en definitiva, incapaç de ser el Barça dels 14 títols en 19 tornejos. No van competir, i va ser la pitjor de les notícies en un equip que ha acostumat massa bé els seus i que, per això, s'ha estalviat segurament una contestació major d'un Camp Nou ple.
El Barça va sortir com si es tractés de l'anada, com si pel seu cap no passés haver de remuntar un 4-0 en contra o, d'altra banda, potser els pesava massa aquell malson que van viure a l'Allianz Arena. El fet va ser que el Bayern va tornar a mossegar, amb una gran pressió, i tot l'equip defensava i atacava, com un sòlid bloc, amb la intenció de sortir a guanyar per acabar amb qualsevol intent blaugrana de donar-li la volta a la semifinal.
A poc a poc sí va anar pujant línies el Barça però sense incomodar un Bayern que cercava sempre un gol que sentenciés al seu favor l'eliminatòria. La falta de Messi, lesionat a la banqueta, es va notar, i és que a dalt hi havia poca mobilitat, amb Cesc i Villa massa estàtics i Pedro, l'únic que podria desbordar, no molt inspirat.
Al final de la primera part el Bayern es va ficar enrere, el Barça va moure més i va tenir més presència davant Neuer, encara que sense gran perill. Adriano des de lluny va seguir l'exemple de Pedro en el minut 23, tots dos amb trets ben aturats pel meta alemany, i és que el Barça va intentar el xut llunyà com a alternativa a no poder arribar jugant a la zona de creació de perill.
No va haver-hi canvis a cap equip durant el descans. Normal a un Bayern còmode i ben assentat, difícil d'entendre a un Barça que necessitava quatre gols i ja gairebé un miracle, però que havia de lluitar per aconseguir-ho. No va haver-hi ni canvis de jugadors ni tàctics, i tot va acabar quan Arjen Robben va obrir la llauna en el 49, en anar-se en carrera d'Adriano, a qui va retallar cap a dins, i va superar amb l'esquerra Valdés amb un dispar creuat.
Aquí va començar la demostració de joc i possessió del Bayern, davant un Barça que hagués preferit fondre's i anar-se'n a la dutxa. I és que no van encaixar gens ben el cop, no va haver-hi reacció i el conjunt bavarès fins i tot es va aliar amb la fortuna, que no li feia falta, per veure com Gerard Piqué, que havia estat del millor dels blaugranes es ficava un gol en pròpia porteria, i acabava desencaixat i abatut.
Van tenir alguna ocasió els catalans, sense perill, i en canvi Müller va tancar una semifinal d'escàndol a nivell personal amb un altre gol de cap, imposant-se a Adriano, Bartra i Valdés amb un subtil remat. Ara, al Barça, li queda tancar la Lliga per donar un bon tancament a aquesta temporada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.