Mallorca: Aouate, Hutton, Geromel (Conceiçao, min.45), Nunes, Lluna (Hemed, 73), Martí, Pina, Tissone, Alfaro (Nsue, min.82), Giovani dos Sants i Víctor.
Getafe: Moyà, Miguel Torres, Fede, Alexis, Escudero, Pedro León (Michel, min.83), Borja (Llacin, min.68), Xavi Torres (Esparver, min. 54), Diego Castro, Barrada i Colunga.
Àrbitre: Fernando Teixeira Vitienes (Comitè càntabre). Targeta groga per a Geromel, Nunes i Martí del Mallorca; i Fede, Borja, Alexis i Barrada del Getafe.
Gols:
1-0: minut 23, Dos Sants
1-1: minut 70, Diego Castro de penal.
1-2: minut 81, Colunga.
1-3: minut 85, Colunga.
Penal fatídic! Ja està bé! Ja n'hi ha prou! Quin desastre! Que se'n vagin! Un penal discutible de Nunes transformat per Diego Castro va fer possible l'empat del Getafe i enfonsà el Reial Mallorca, que acabà perdent (1-3). El conjunt illenc va fer una bona primera meitat, amb un Gio dos Santos espectacular, però els madrilenys reaccionaren a la segona meitat, ja que passaren a controlar el duel i a aproximar-se cada vegada amb més perill a les rodalies de la porteria d'Aouate. El gol de l'empat deixà ko el Reial Mallorca, que va quedar en no res. La situació és, doncs, desesperada.
Llorenç Serra Ferrer, màxim accionista, president en funcions i director esportiu, no pot continuar al capdavant del Reial Mallorca. No ha de partir sol, ja que els consellers Biel Cerdà i Miquel Coca han de fer el darrer servei a l'entitat i cercar la sortida d'emergència. Però abandonar no és senzill, perquè, ara com ara, ningú no vol adquirir un Mallorca que camina amb pas ferm cap a Segona Divisió. Serra Ferrer malgastà el cartutxo del relleu a la banqueta amb Gregorio Manzano, l'únic entrenador que no podia fitxar, i l'equip ha agreujat la seva ja desesperada situació. Després de l'empat del Saragossa davant el València, el mallorca és ara a set punts de la permanència, que marquen els aragonesos i l'Osasuna -que dilluns visita el Llevant.
El tècnic de Bailén apostà per donar continuïtat a l'esquema de joc amb un trivot com amb el que debutà a València. Els illencs exhibiren una espectacular millora a Mestalla, tot i que perderen (2-0) contra un rival que jugà amb deu futbolistes durant una hora. Així, Aouate, clar, es col·locà a la porteria. En defensa, Hutton i Antonio Luna ocuparen els laterals amb Nunes i Geromel com a centrals. Tissone, Martí i Pina formaren el trivot amb Alfaro i Gio dos Santos a les bandes. La referència en atac fou Víctor, l'única novetat respecte de l'onze de diumenge passat.
El Mallorca demostrà de sortida l'aposta clara i decidida per la pilota, per la possessió, per dominar l'adversari. L'equip agafà la iniciativa davant un Getafe que semblava renunciar a l'esfèric. Una jugada personal de Gio dos Santos va fer possible que el Mallorca s'avançàs en el marcador.
El conjunt de Manzano exhibia ordre, organització, pressionava bé, però faltava la sentència. La segona meitat començà amb l'entrada d'Anderson en substitució de Geromel, lesionat. El Getafe, ara sí, volia la pilota a la qual el Mallorca ja havia renunciat.
Luis García va moure la banqueta i encertà, mentre que Manzano no sabia com aturar el millor joc del contrari. Gio pecà de generós i optà per centrar quan el més senzill era xutar, i tudà així una clara ocasió. Poc després, Colunga, completament sol, perdonà sol davant Aouate.
El partit embogí i la pilota viatjava de porteria a porteria, tot i que era el Getafe qui en tenia el control davant un Mallorca massa replegat i que confiava just en el contracop. Teixeira Vitienes assenyalà un penal discutible després d'una centrada de Gavilán interceptada per Nunes, qui assegurà en acabar el partit que no havia tocat l'esfèric amb la mà. Diego Castro transformà la pena màxima en gol i el Mallorca s'enfonsà.
Manzano intentà reactivar l'equip, un grup moralment fràgil, destrossat. Hemed entrà per Víctor, però res no varià. El Mallorca estava ko. Alexis, de cap, envià la pilota al travesser, però poc després Colunga no fallà (1-2).
Manzano donà entrada a N'Sue en substitució d'Alfaro, però el Getafe era aleshores molt superior. Faltaven encara cinc minuts per al final quan una gran jugada de Gavilán fou rematada per Colunga, completament sol, per sentenciar el partit (1-3).
L'afició, que havia començat a abandonar l'estadi de Son Moix ja feia molts minuts, reaccionava entre la indiferència d'uns i la indignació d'altres. S'hi sentiren xiulets i crits de "Serra, vés-te'n ja" i, fins i tot, s'hi veié algun mocador. El Getafe havia capgirat el matx i el Mallorca queda ara en una situació desesperada, a set punts de la permanència.
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
@ EL JORN DELS MISERABLES Santes paraules!! No facis p... cas a les "manetes vermelles" dels barralets. Disfruta el moment. Pensa que un dia podràs contar "Jo vaig veure desaparéixer s'Alfonso!!" Com diu la Sibil·la: "Lo Jorn del Judici, parrà el qui haurà fet servici" Com que la "Real Socidedad Deportiva Alfonso XIII" no n'ha fet mai de servici, idò al foc etern.
¿No seria millor fer una lliga mallorquina de uns 12 equips professionals? Mallorca amb 800.000 habitants se pot permetre, podria donar treball a uns 240 jugadors professionals i poder tenir una selecció mallorquina que pugui jugar amb els campions europeus i també una selecció nacional que pugui jugar amb totes les seleccions del món. Malta, Xipre, Irlanda del Nord, Croàcia, Sèrbia, Àustria, Portugal, Gal·les, etc tenen lligues i participen an els campionats, essent inferiors an el futbol que se fa a Mallorca. En general, seria millor no participar dins la lliga castellana.
Afició n'hi ha i molta pero estam, molt cremats. Per aixó no anam a son moix.
Si la del Mallorca és una afició artificial, com definir la del Madrid i la del Barça?
Jo també estic empegueït d'un paisà que signa "Pedro". Per altra banda, ja tenc el cava a la gelera per si el Mallorcá baixa a segona... i d'aquí a la desaparició. El REAL Mallorca, el nostre REAL Madrid local, sempre afavorit pel poder, pels arbitratges, odiat pels clubs modestos que han hagut de patit tota aquesta corrupció. I no vos queixeu de l'afició. L'afició és la que és: una afició artificial, sense ànima, fomentada pels diaris, teles i ràdios, on qui més destaca és un grup de feixistes tolerat pel club. Barralets, aviat podreu sembrar patates a Son Moix, aquest camp que vos regalaren per una pesseta.
Sr. Pep Verger, si el Mallorca baixa a segona, vostè també baixarà a segona, no podrà fer més comentaris de partits de Primera. De totes maneres, aquest patètic article que ha escrit avui, no és de segona, ni tan sols arriba a Regional. El periodistes esportius a Palma demostren que són encara pitjor que els polítics que ens governen. Mallorca no es mereix tenir un equip a Primera, no sabem que tenim, ja l'enyorarem quan no hi estem (si es que baixam). Hi ha vegades que estic empegueit dels meus paisans. Em sap molt de greu dir-ho.
Mallorca no es mereix res! No valoram res de res. Després no entenem perquè no es fan events importants. En aquesta illa nopodem tenir tenis, ni basquet, ni concerts, ni futbol... Perquè als dos dies no hi va ni Deu.... Tema apart de la pèsima afició que té el Mallorca, que ni regalant entrades no hi va ningú, s'ha de dir que novament els arbitres han ficat ma, i jo ja no em crec que sigui casualitat. El penal d'ahir és va pitar amb mala fe.
No se sí l,equip es meréix estar a primera.tampoc ELS medís. El que es ben segur es que ni la directiva ni la afició son de primera.