El matx, amb l’eliminatòria decidida després de la vergonyosa derrota del conjunt de Joaquín Caparrós a l’anada (0-5), era poca cosa més que un entrenament amb públic. Reunia tots els requisits perquè els dos tècnics fessin provatures i oferissin descans als titulars. Així va ser en un duel disputat entre badalls.
Caparrós, que deixà Aouate a Palma, alineà Calatayud a la porteria. En defensa, Ximo i Bigas ocuparen els laterals amb la parella brasilera formada per Geromel i Anderson Conceiçao com a centrals. En el centre del camp, Martí i Fontàs foren els encarregats d’organitzar i distribuir el joc amb Pereira i Kevin a dreta i esquerra. Ien atac, Alfaro i Hemed.
El Sevilla no tardà gaire a obtenir el control total del partit. El conjunt de Míchel dominava territorialment el Mallorca, que no aconseguia fer dues passades consecutives. Faltava creativitat, imaginació, verticalitat. Passaven els minuts i l’equip de Caparrós es mostrava segur en defensa, mentre que quedava inèdit en atac.
Manu del Moral, completament sol i en posició dubtosa, posà en avantatge el Sevilla poc després que es complís el minut 20 de joc.
El gol no féu reaccionar el Mallorca i els andalusos continuaren dominant. Ara bé, la major possessió dels de Míchel no es traduïa en ocasions i s’arribà al descans amb mínim avantatge del Sevilla.
Caparrós va moure la banqueta i donà entrada a Brandon en substitució de Kevin en la represa. Situava l’encara juvenil per darrere Hemed, mentre que Alfaro es col·locava a l’esquerra. El Mallorca, ben aviat, quedà clar que jugava ara amb més intensitat. Només s’havien disputat sis minuts quan Hemed fallà a l’hora de la rematada, però la pilota quedà morta als peus de Brandon, que superà Palop i empatà el matx.
El Sevilla notà el cop i l’equip de Caparrós passà a dominar l’enfrontament. Una errada de Cava fou aprofitada per Alfaro per capgirar el marcador (1-2).
L’equip de Míchel va reaccionar, recuperà la possessió de la pilota i el cronòmetre va avançar sense ocasions.
Alvaro i Nico Baleani, que debutà, disposaren de minuts, però el marcador ja no es va moure.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No dubt del criteri del periodista quan afirma que el partit no va ser bo, però no crec que estigui gaire encertat ni amb el titular ni amb les quatre primeres paraules de la crònica. Si el Mallorca perd sis partits seguits és la fi del món, i “llenya a s’ase”, i llenya igual si dels darrers tres en guanya dos i n’empata un contra el segon classificat. Què esperava el sr. Verger del partit d’ahir? Futbol-Samba? Els mallorquinistes volem llegir cròniques realistes però engrescadores, i la veritat és que aquesta classe de titulars no conviden a llegir la notícia. Sabem que el Mallorca no juga bé, ho veim cada diumenge. Sabem que ho passarem de metre per surar-ho, però no ens fan falta titulars d’aquest estil després d’una victòria, per molt pírrica i inútil que hagi estat. No crec que cap lector que no sigui mallorquinista llegeixi al dia següent la crònica del partit del Mallorca, per tant deixin per favor d’escriure les cròniques del Mallorca com si fossin aficionats del Barça, del Madrid, del Balears o del Constància, i facin-ho com si fossin mallorquinistes (i si no ho són provin de fingir), que segur que el seu diari també hi sortirà guanyant. Moltes gràcies