El miracle no fou possible. El Reial Mallorca va caure amb la cara alta davant el FCBarcelona (2-4) i ja suma sis derrotes consecutives. El conjunt de Caparrós va fer una pèssima primera part, excessivament poruc i conservador, va encaixar tres gols i durant molts minuts va estar tancat dins la seva pròpia parcel·la, esperant que arribàs la diana rival. En la represa millorà, reduí l’avantatge blaugrana amb dos gols, però Messi s’encarregà de retornar els mallorquinistes a la crua realitat.
El Reial Mallorca va presentar l’onze previst, amb Aouate a la porteria. En defensa, Ximo –ja recuperat– va tornar al lateral dret amb Bigas a l’esquerra, mentre que Geromel i Conceiçao es col·locaren com a centrals. En el centre del camp, Pina i Pep Lluís Martí reberen la batuta de l’equip, i deixaren així Fontàs, cedit pel Barça fins al trenta de juny, a la banqueta. A les bandes, N’Sue i Pereira amb Víctor i Hemed com a atacants.
L’onze del Barça va ser també el previst. La principal novetat va ser el retorn de Piqué i la presència de Tello a la banda esquerra, mentre que Villa se situava a la dreta.
D’inici, el conjunt de Manolo Vilanova agafà el domini absolut del matx. L’equip vermell es replegava a la seva pròpia parcel·la i intentava deixar sense marge de maniobra la línia de creació blaugrana.
Els barcelonistes dominaven amb insistència, acaparaven la possessió, tot i que no aconseguien crear oportunitats clares de gol. El Mallorca perdia la pilota amb rapidesa, amb massa celeritat i tenia moltes dificulats per encadenar dues o tres passades de manera consecutiva.
El Mallorca corria darrere la pilota, mentre que els blaugranes tocaven i tocaven l’esfèric. Els homes de Caparrós destil·laven ahir intensitat, però tant de domini blaugrana només podia acabar amb gol. Així i tot, Hemed gaudí de dues grans ocasions, però la pilota no entrà. Acte seguit, quan semblava que el Mallorca començava a arribar a les rodalies de la porteria rival, Xavi acabà amb les il·lusions dels vermells amb un gran gol de falta directa, encara abans que es complís la primera mitja hora de joc.
El Mallorca va quedar ben tocat i Messi va marxar el segon amb un xut que Aouate –quina errada!– no va aturar. I encara abans del descans, Tello sentencià el duel amb un xut llunyà i col·locat.
Caparrós va cercar solucions i va donar entrada a Alfaro en substitució de Hemed en la represa. El Barça continuà dominant, acaparant la possessió de la pilota, però el Mallorca, ara sí, no perdia la pilota amb tanta rapidesa.
Pereira, completament tot sol en una badada de la defensa blaugrana, va reduir l’avantatge. Acte seguit, l’àrbitre va sancionar amb penal unes mans de Busquets, que Víctor es va encarregar de transformar en diana (2-3). El partit tornava a ser viu, l’afició animava de valent i els mallorquinistes pressionaven la línia de creació rival.
El Mallorca estava encoratjat i el miracle de puntuar davant del totpoderós Barça semblava possible.
El Barça estava ara farcit de dubtes i els de Caparrós cercaven la diana.
Les esperances mallorquinistes s’esvaïren ben aviat, ja que Messi va marcar amb un fort xut (2-4). El gol, que decidí de manera definitiva l’enfrontament, hauria pogut ser anul·lat, atès que Alexis es trobava en fora de joc i ben a prop de la trajectòria de la pilota.
Caparrós intentà cercar un miracle, cada moment més impossible, donant entrada a Fontàs en substitució de Pep Lluís Martí i, poc després, a Marc Fernández, en lloc de Ximo. El duel ja estava sentenciat i no varià res.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Perepau, un ex-entrenador del Mallorca. Pero es que Verger ya está un poco yayo. Debería limitarse a hacer de chafardera con su amigo Terrassa.
Verger, qui és en Manolo Vilanova?