Jorge Lorenzo celebra amb ràbia el seu triomf final al podi. | BRANDON MALONE

TW
8

El palmesà Jorge Lorenzo (4 de maig de 1987) es proclamà ahir bicampió del món en la categoria Reina del motociclisme, després d’acabar segon en el Gran Premi d’Austràlia i que el màxim rival al títol, el català Dani Pedrosa, caigués en la segona volta d’una cursa que guanyà el local Casey Stoner. Lorenzo col·lecciona ja quatre títols del món després de l’aconseguit el 2010 en MotoGP i els dos (2006 i 2007) a 250 cc.

Lorenzo ja és el millor pilot de l’Estat espanyol de tots els temps, amb permís d’Ángel Nieto, atès que és el primer a vèncer el títol mundial de la categoria Reina en més d’una ocasió. El mallorquí ho ha aconseguit quan faltava una correguda per al final, en una temporada en què ha mostrat una seguretat insultant i ha superat Dani Pedrosa gràcies a la regularitat sobre la seva Yamaha.

A només sis anys, Lorenzo guanyà el Campionat de Balears en el que era la seva estrena en una competició oficial. Ja el 1997 el jove pilot havia guanyat vuit campionats autonòmics en les modalitats de motocròs, trial i velocitat.

Giampero Sacchi i l’equip Derbi li donaren l’oportunitat de competir en el mundial de motociclisme en la categoria de 125cc. Per l’edat no pogué participar en les dues primeres curses de 2002, fins que complí l’edat exigida per la Federació Internacional de Motociclisme. El 5 de maig de 2002 es va convertir en el pilot més jove a disputar un mundial. Tanmateix, la data que quedarà gravada en el record de Lorenzo serà l’any 2003 i, concretament, el Gran Premi del Brasil, on el mallorquí sumà la seva primera victòria en el Campionat Mundial de 125 cc.

De príncep a rei

El 2005 va debutar en 250 cc amb Honda i l’any següent va deixar la marca japonesa per Aprilia, amb qui va iniciar dos anys de tirania en el quart de litre. El 2006 va acumular vuit triomfs i la seva primera corona mundial i l’any 2007 va sumar fins a nou victòries per reafirmar el seu doble regnat en el quart de litre.

Això no obstant, al mallorquí se li va quedar petita la categoria i va ascendir a MotoGP a la recerca de nous reptes amb Yamaha, on va haver de compartir equip amb el millor pilot de la història, l’italià Valentino Rossi. En la primera correguda, Lorenzo va demostrar que no seria l’escuder de ningú: va aconseguir la pole i la segona posició a Qatar. En la tercera curesa, va estrenar el seu palmarès de MotoGP a Estoril.

Ja en la seva segona campanya, es va mostrar molt més adaptat, va aprendre a dominar completament la Yamaha, va aconseguir quatre victòries i només va quedar fora del pòdium en cinc de les 17 proves. Subcampionat mundial abans de desbancar definitivament Rossi.

Després de completar una temporada simplement perfecte, va ser en el 2010 quan l’illenc es va coronar per primera vegada campió del món de MotoGP.

Enguany, en un curs en què el mallorquí s’ha classificat primer o segon en les curses que ha acabat, totes menys una, Lorenzo ha escrit el seu nom al cel del motociclisme estatal amb el seu segon títol. I ho ha fet en una batalla cos a cos amb Pedrosa, un més que digne subcampió a qui a Austràlia el va guanyar la pressió i, després de la caiguda, va posar en safata el títol al seu adversari.