Els futbolistes del Reial Mallorca abracen Víctor, que inaugurà el marcador quan només s’havien disputat set minuts de joc. | Jaume Morey

TW
1

Ordre, disciplina, feina i efectivitat són les armes del Reial Mallorca de Joaquín Caparrós, que vessa fe i confiança. Ahir, derrotà (2-0) un València que acaparà la possessió de la pilota, que dominà de manera insistent, però que no encertà en la rematada final. El tècnic fa una òptima gestió dels recursos a la seva disposició, aprofita al màxim les virtuts dels futbolistes, que saben perfectament què han de fer i tenen ben assenyalat el camí cap al triomf. No és un futbol de toc, no és una aposta pel preciosisme, però es tracta d'un bloc homogeni, unit i amb una gran il·lusió per continuar sumant.

El conjunt vermell totalitza ja onze punts, iguala el millor inici de la seva història -amb Cúper, a la campanya 1997/98, també sumà onze dels quinze primers punts- i ocupa la segona posició de la classificació.

El Mallorca és un equip rocós, molt ben treballat en defensa, que fa de la intensitat l'argument principal del seu joc i que en atac és ràpid i vertical. Caparrós alineà els de sempre, amb Geromel, com es preveia, en comptes del sancionat Nunes. En atac, Víctor, ja recuperat, tornà a l'onze inicial.

De sortida, el partit es plantejà en els termes prevists, amb un València que volia la pilota i un Mallorca que pressionava el rival i cercava de manera directa la porteria rival.

L'escenari inicial canvià ben aviat, ja que només s'havien disputat set minuts quan Hemed controlà la pilota dins l'àrea davant Rami i cedí la pilota enrere a Víctor. L'algaidí xutà sense aturar l'esfèric i la pilota es ficà dins la porteria per davall el cos de Diego Alves, que fallà de manera estrepitosa (1-0).

El València tenia l'obligació de reaccionar, d'incrementar el seu domini i cercar l'empat. Ho va fer, però Aouate i la falta de punteria feren possible que el cronòmetre avançàs amb mínim triomf dels vermells.

Javi Márquez, lesionat, hagué d'abandonar el camp i Joao Víctor ocupà el seu lloc. El Mallorca, per moments, va fer una passa enrere i el València intensificà el seu domini. Valdés, de cap, envià la pilota al travesser, en la més clara ocasió de la primera meitat. Ara, l'equip vermell perdia la pilota amb facilitat, però s'arribà al descans amb mínim avantatge local.
La segona meitat començà sense canvis als onzes i amb els paràmetres prevists. El València dominà, i de manera total, davant un Mallorca que mai no renuncià al contracop.

Caparrós no tardà a moure la banqueta cercant frescor i velocitat per matar el València al contracop. Arizmendi, que se situà per darrere Víctor, i Alfaro substituïren Hemed i Pereyra. I just sortir, Arizmendi aprofità una centrada amb el cap de Víctor per superar Diego Alves.

El València acusà el gol per uns moments, però no tardà a recuperar el domini total. Jonas entrà per Parejo, però res no canvià. Pellegrino cercà solucions i en el tram final sortiren Barragán i Guardado, però ja no hi havia res a fer. El Mallorca havia aconseguit un nou triomf de prestigi.