“Tornaré quan ho digui el genoll”

"El més important és recuperar-me com abans millor, però també fer-ho bé. Som feliç jugant a tennis i vull continuar fent-ho el màxim temps possible", digué davant els mitjans de comunicació a Manacor. Insistí que no es posa terminis per reaparèixer, cosa que farà "quan ho digui el genoll", perquè "no faré l'estupidesa de tirar en terra tota la protecció que he fet fins ara". El manacorí sap que per continuar gaudint del seu esport cal estar al cent per cent, per la qual cosa l'únic termini que es posa és el de "treballar cada dia".

"Em pos els terminis del dia a dia. Cada dia treballar bé i el màxim possible per tornar bé. Tornaré quan pugui; si pot ser, per la Copa Davis. Si el capità compta amb mi i estic per jugar, tornaré, i si no, un poc més endavant", reconegué.

L'absència en els Jocs Olímpics de Londres suposà una gran desil·lusió per al manacorí, que havia de ser l'abanderat de la delegació espanyola. Això no obstant, recordà que és "una motivació" per arribar als Jocs de Rio de 2016.

El set vegades campió de Roland Garros apuntà que allò que el motiva és sentir-se "feliç" dins les pistes, i només s'hi sent "quan estic bé", deixant de banda el rànquing de l'ATP i els punts que pugui perdre per estar aturat.

"Els punts, a aquestes altures de la meva carrera, són el que menys importa. El més important són els tornejos i ser feliç quan competesc, i som feliç quan em sent bé, preparat per competir contra tots. Amb el genoll així, anar allà i no tenir opcions pràcticament de res, em sembla una beneitura. El rànquing és important, sí, preferesc ser el dos que el sis, és clar, però no em canvia pràcticament res. El que em canvia és tenir l'opció de guanyar els tornejos que em motiven, i per tenir aquesta opció he d'estar sa, tenir l'opció de competir i entrenar com un vol", destacà.

En aquest sentit, recordà que "el més important és competir quan estic per competir, com en els sis primers mesos de l'any, que he tingut opcions de guanyar cada torneig que he disputat".

Des de Roland Garros

Nadal va reconèixer que les molèsties causades per la síndrome de Hoffa l'acompanyen des que tocà el cel a París en sumar la setena Copa dels Mosqueters.

"Pràcticament des de Roland Garros m'he trobat malament. A Wimbledon ho vaig intentar, encara que no em vaig trobar del tot bé. El genoll necessita una aturada, és el moment després d'haver-me perdut els Jocs Olímpics, que era un esdeveniment que em feia molta i·lusió. Una vegada que sé que no podré competir al US Open, allò cabdal és recuperar-me bé. Tan aviat com sigui possible, però el temps necessari perquè quan torni el genoll estigui en bones condicions", sentencià.