“Som uns privilegiats dins aquest desastre”

Tot i les vacances, la planificació del Fisiomedia continua endavant?
Encara que quasi tota la planificació de la plantilla està feta, sí, ja que ara, amb les noves tecnologies, pots treballar a distància.

I com va?
Se n’han anat tres jugadors, José Ruiz, Juan Carlos López i Paulinho, i fins i tot, l’entrenador Pato, així que hem de substituir-los. L’aposta més important del club ha estat el tècnic, ja que sabem que l’experiència de Tomás de Dios ens aportarà molta seguretat i que està dins la nostra filosofia de club. Pel que fa als futbolistes, en necessitam de garanties defensives.

Quants jugadors hi ha en el planter ara?
Tenim, amb el retorn de Joan Gonzàlez i Toni Rosselló, 13 jugadors i en volem 14 o 15.

És a dir, queden dos fitxatges?
Sí, un o dos.

Hi ha negociacions per aquests futbolistes?
Sí, hi ha negociacions per alguns jugadors. Treballam amb futbolistes d’Espanya coneguts i de fora no tan coneguts, ja que les nostres possibilitats econòmiques són minses.

Podeu analitzar els fitxatges de Víctor López i Bruno Taffy?
López és un jugador que fa temps que seguim. L’any passat va estar a punt d’arribar, però fitxà pel Benicarló. Per sort o per desgràcia, l’equip desaparegué a mitjan temporada i el jugador no podia jugar a Divisió d’Honor. Ha estat molt fàcil convèncer-lo, ja que jugava a Segona. És jove i amb experiència, perfecte per a la nostra filosofia. Pel que fa a Bruno, el coneixíem de fa dos anys, quan guanyà la lliga amb el Santos, però era inaccessible. Amb la desaparició d’aquest conjunt, totes les estrelles tingueren ofertes; els joves com ell, no. Així que nosaltres fórem ràpids, el duguérem aquí per convèncer-lo fa quatre mesos, el motivàrem per fitxar i fa uns dies el fermàrem.

Hi haurà alguna baixa més a part de les tres comentades?
No, a priori no sortiran més jugadors, perquè volem mantenir el noranta per cent del planter anterior, ja que s’adapten al que volem: jugadors joves, amb il·lusió i algun home d’experiència, com Toñete i Jesús Illán.

Per què no varen renovar Ruiz, López i Paulinho?
José Ruiz decidí no quedar perquè tenia ofertes molt importants d’un club d’Espanya i crec que en breu sortirà. Juan Carlos fa temps que tenia la idea de deixar el futbol sala i anar a la seva Catalunya natal. Paulinho era el jugador de referència, però tenia una de les fitxes més altes de l’equip i ara per ara és inassolible pel club. A més, tenia ofertes de clubs importants, com s’ha fet oficial fa uns dies el fitxatge amb el ElPozo Múrcia.

I la renovació de Chus López com va?
Va bé, atès que les dues parts volen continuar juntes i, si tot va bé, en unes setmanes serà un jugadors dels que renovaran.

Gonzàlez i Rosselló vénen de les cessions per quedar?
En principi sí, però si som 15 jugadors, segurament a final de la pretemporada s’intentarà que surti algú.

Com veis l’equip?
Necessitam un defensa important, perquè hem de suplir les baixes de Ruiz i López. En l’àmbit ofensiu, depenem pràcticament de tres jugadors: Bruno Taffy, que va ser segon màxim golejador de la lliga brasilera, Martín Amas i Vega. Si feim això, tindrem un conjunt competitiu i equilibrat. A més, amb la filosofia de Tomás de Dios estam ben segurs que tindrem un equip competitiu.

Com veis l’entrada de Tomás de Dios a la banqueta?
Hem fet com el Mallorca amb Caparrós: l’aposta més important del club és l’entrenador. En el Lobelle Santiago ha demostrat que, malgrat tenir equip normal molt lluny dels grans, tant esportivament com econòmicament, ha arribat a quatre finals consecutives, però sobretot és un entrenador que treu el 130 per cent dels jugadors. Amb l’equip tan jove que tenim, era el tècnic ideal no només esportivament, sinó que també ens ajudarà en l’àmbit d’estructura de club.

Com avaluau el curs passat?
La temporada passada complírem l’objectiu, que era la salvació, després de tots els problemes que passàrem, sobretot econòmics i esportius, ja que començàrem la campanya d’una manera horrible amb només un punt en els tres primers duels. Puc dir que estic content, perquè no hem sofrit per mantenir-nos i quasi vàrem arribar a entrar a la Copa i al play-off.

Enguany, l’equip és millor?
Començam un nou projecte, amb un nou entrenador, l’objetiu continua sent la salvació. No sé si serà millor o pitjor, sinó que depenem del rendiment dels jugadors amb el nou tècnic, però serà competitiu.

Com veis el futbol sala des del punt de vista social?
Des de fa dos anys, en l’àmbit mallorquí aquest esport ha crescut molt gràcies al Fisiomedia Manacor, ja que ficà 7.000 persones en un partit de lliga regular a un pavelló que no sigui futbol és que és un esport en alça. Crec que aquí està de moda el futbol sala.

Teniu exactament 1.113 socis, quants n’esperau per a aquesta temporada?

Enguany l’objetiu és passar els 1.500 socis.La crisi econòmica influeix molt en la planificació del conjunt?
Sí, però podem continuar sent un club que estigui fora de la catàstrofe que vivim amb altres clubs de les Illes. El nostre èxit ha estat no dependre de les subvencions, perquè només eren un 30 per cent del  pressupost. Així hem pogut tenir un marge de maniobra. Això sí, el pressupost cada any baixa i, en relació amb fa dos anys, l’hem reduït un 55 per cent.

No hi ha risc de desaparició del Fisiomedia Manacor?
Als 20 anys que duc de profesional, crec que és el pitjor moment que he pogut viure des del punt de vista insitucional a les Illes. Amb relació al Fisiomedia, anam al límit de les possibilitats econòmiques perquè no passi el que passa a altres institucions. Hem disminuït el deute i, si les institucions ens pagassin el que ens deuen, estaríem en una situació de superàvit i, ara per ara, és molt difícil trobar un club en aquesta situació. Per això, amb l’esforç i treball, puc afirmar que hi haurà Fisiomedia per a molts anys. Som uns privilegiats dins aquest desastre.

Quants doblers us deuen?
Prop dels 200.000 euros de l’any passat i de l’altre.

I en general com veis la relació economia esport?
Aquesta relació no l’hem gestionada bé en molts anys, però el que no pot ocórrer és passar de molt a res en un instant, que és el que succeeix. S’ha de cercar un equilibri.