El Constància ja és de Segona B

VILLARROBLEDO: Javi López (2), Ángel (2), Borja Collado (2), Cubi (2), Moreno (2), Antonio David (2), Piculi (2), Carlos Alfaro (2), Javi Bolo (2), Vílchez (3) i Isma (2).
Álex (1) per Ángel, Jaime (1) per Antonio David i Javi Jerez (1) per Piculi.

GOLS:
1-0: minut 10, Alomar.
1-1: minut 79, Vílchez.
2-1: minut 95, Mateu Ferrer.

ÀRBITRE: Ávalos Barrera. Amonestà Alomar, Cristian i Jaime per l’equip local, i Javi López, Vílchez i Isma per l’equip visitant.

Vint-i-quatre anys després, el Constància tornarà a jugar a Segona Divisió B. L’eufòria es desfermà en descompte, quan un inquer, Mateu Ferrer, marcà de cap el gol del triomf i de l’ascens de categoria quan tothom ja donava l’eliminatòria per perduda després del gol de Vílchez a deu minuts per al final. Els blanc-i-negres guanyaren en el darrer alè un Villarrobledo que, per joc i futbol, també mereixia ser a la categoria de bronze.

Des del primer minut, hi hagué nervis damunt la gespa del Nou Camp d’Inca, que ahir registrà la millor entrada del curs amb 2.500 aficionats, un centenar dels quals eren del conjunt manxec. L’empat sense gols en l’anada era molt perillós per als locals, que, malgrat tot, començaren molt concentrats cercant l’àrea rival des del primer minut, quan Nené gaudí ja de la primera oportunitat per als de la capital del Raiguer. L’adversari va dur l’ensurt en el minut 4, però Rafa Calderón, fantàstic durant tota l’eliminatòria, aturà un bon xut de Borja Collado.

Als deu minuts, arribà el primer gol del duel. El tècnic local, Nico López, ordenà, en un espontani canvi d’estratègia, que Jaime tragués un lliure indirecte just al cap d’un Alomar que, magistralment, guanyà l’esquena dels dos centrals i, fregant el pal, dugué la pilota al fons de la xarxa, amb la qual cosa posà els illencs per davant en l’eliminatòria. Amb l’1-0, el Constància decidí esperar el contrincant i el Villarrobledo passà a dominar el migcamp, això sí, sense gaires oportunitats de gol. Fou una decisió perillosa la dels blanc-i-negres, ja que una diana visitant obligaria els balears a marcar-ne una altra a causa del valor doble dels gols en camp contrari.

S’arribà en el descans després de dues ocasions per a cada banda: una de Javi Bolo des de lluny i un xut del local Guasp, que intentà, des de migcamp, sorprendre sense èxit Calderón.

La represa s’inicià sense canvis de jugadors i amb la mateixa tònica de joc. El Constància esperava al seu camp el contracop que sentenciàs l’eliminatòria, i el Villarrobledo cercava el gol que l’ donàs la classificació. Als sis minuts d’aquesta segona part, Carlos Alfaro provocà un ensurt a l’afició inquera amb una treta de falta. Riki contestà a aquesta ocasió visitant, però la seva passada de la mort no trobà rematador en el minut 65. Tres minuts després, l’àrbitre anul·lava amb justícia un gol del Villarrobledo per mans prèvies de Carlos Alfaro. Era l’avís al gol que féu enmudir el Nou Camp. Vílchez agafà una pilota a deu metres de la frontal de l’àrea i amb un cop genial va dur la pilota al mateix escaire d’un Rafa Calderón que no pogué fer res. Inca quedà muda i només se sentien els crits de cent aficionats manxecs.

La tragèdia esportiva a la ciutat ja s’ensumava quan un al·lot d’Inca, criat futbolísticament al club i que havia sortit al camp feia deu minuts, aconseguí copejar amb el cap una pilota morta dins l’àrea per desfermar la bogeria al camp. Nico López no s’ho podia creure i diuen que va córrer més que Usain Bolt cap a Mateu Ferrer. Els jugadors del Villarrobledo, abatuts, tampoc no s’ho podien creure. El Constància ja és equip de Segona B.