Ahir, el conjunt blanc-i-blau fou sacsejat, alhora que tremolaven els fonaments d'un estadi que registrà la millor entrada, més enllà del que recorden els incondicionals de major edat. Patí una travelada dura i inesperada i l'Estadi Balear s'omplí de plors, de llàgrimes. Era tanta la il·lusió...
Però l'Atlètic Balears, amb un equip format amb l'únic objectiu d'aconseguir el bot a la categoria de plata del futbol espanyol, no ara pot instal·lar-se dins el desànim. El dol ha de quedar enrere i directius, tècnics, jugadors i aficionats han de pensar que ben aviat serà un malson, una pedra més en el dur camí. L'ascens és factible.
La història de l'Atlètic Balears està farcida de derrotes, de tragèdies, d'injustícies..., però l'equip sempre ha sobreviscut. L'Atlètic Balears és l'equip del poble, de la classe treballadora, dels obrers, dels més desfavorits, mentre que el Mallorca -l'etern rival- és el de l'aristrocàcia, dels poderosos, dels dirigents.
Aquests rols ja no estan del tot vigents, però no es pot lluitar contra la històra ni canviar el passat. L'Atlètic Balears representarà sempre valors universals com la justícia social, la igualtat, la solidaritat... Avui, clar, la massa social dels blanc-i-blaus està majoritàriament posicionada en defensa de la nostra llengua i clama contra les retallades en Educació i Sanitat. No pot ser d'una altra manera, per tradició, per història, per coherència...
Ahir, la primera filera de la llotja podia semblar la de Son Moix. Hi havia el poder. Hi eren el president del Govern, José Ramón Bauzá, qui també fou esbroncat en entrar a l'estadi; el batle de Palma, Mateu Isern, i el delegat del Govern, José María Rodríguez. El Consell de Mallorca hi va estar representat pel vicepresident, Joan Rotger, però ja a la segona línia. I és que la primera institució insular, ara amb Maria Salom a la presidència, perd pes i importància dia rere dia.
Foren convidats a la cita amb la història tots els consellers del Govern, mentre que el Reial Mallorca no els ha dit ni bon dia durant la temporada. Però a la llotja de l'Atlètic Balears, i aquesta és la diferència, també hi eren l'expresident i ara senador Francesc Antich i l'exbatlessa de Palma Aina Calvo, a més del diputat Antoni Diéguez.
És la grandesa de l'Atlètic Balears, que sempre es recorda dels derrotats. De fet, i que serveixi només com a anècdota, el president convidà també l'exconsellera de Benestar Social Fina Santiago, qui excusà la seva presència. I és que a la planta noble tenen ben present qui els ajudà quan la situació era ben difícil.
Ara toca aixecar-se, assumir el cop, alçar el cap i encarar el futur. Res no hi ha perdut. No serà fàcil, però és possible. El més important és recuperar l'ànim, perquè futbolísticament l'equip té qualitat per aconseguir l'ascens.
Una altra cosa és que, amb independència de les dues eliminatòries que condueixen a la glòria o al fracàs, l'Atlètic Balears hagi de replantejar-se el futur. Ahir, per exemple, quedà clar que aquest equip necessita estructura, professionalitzar-se... Bartomeu Cursach reforçarà la inversió a l'equip si puja i es farà un equip solvent i potent. En el cas de continuar a Segona Divisió B, Cursach moderarà la despesa i el futur blanc-i-blau s'instal·larà dins la incertesa.
Pujar és necessari, imprescindible per consolidar un projecte fonamentat en els doblers. No és la millor manera de construir unclub, però acostuma a ser eficient. En tot cas, tant si s'arriba a l'èxit com si no, l'Atlètic Balears ha de preparar-se per sobreviure a Cursach. El conjunt es convertirà en Societat Anònima Esportiva, però la presència de l'empresari no serà eterna. Sigui com sigui, ahir quedà clar que el principal patrimoni de l'Atlètic Balears és l'afició. No és de Segona. És de Primera.
19 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
toni, si l'atlètic balears tengués un deute de 60 milions d'euros, i jugàs a un camp de l'ajuntament, també faria setze anys que seriem a primera.
Benvolgut SOM, Hauríem de ser una mica més precisos amb les dades i amb les informacions a mitges. Els jugadors del Balears represaliats, com ho foren? I sobre tot, per quin motiu?, per jugar amb el Balears? o per les seves activitats particulars? I els mateix podem dir dels jugadors del Constància assassinats. En Lluís Sitjar, que entre altres moltes coses també va ser falangista, fou president del Mallorca en tres etapes, però que me consti no en fou fundador, i és més encara, si ho hagués estat, què pressuposa aquest fet en relació al Mallorca i als mallorquinistes?. També podríem passar revista de la llista de presidents del Balears o del Constància quants n’hi va haver amb carnet de la Falange. Supòs que deus coincidir amb en Verger que els darrers caps visibles del Balears, Fernando Crespí, Tolo Cursach o Damià Estelrich són grans obrers, patriotes defensors de la nostra identitat nacional. M’agradaria que m’esmentassis un gest públic (me’n basta un) del Balears com a institució o de qualsevol dels seus presidents en defensa d’aquests valors que deis que representa el Balears. Salut
Verger, aquesta vegada l'has clavada.
Pep, trob que has pixat fora de test, primer per mesclar política amb esport i després per identificar els dos equips rivals de ciutat amb una tendència ideològica concreta. Per això vull qüestionar-te l’absurd: 1. Donar per un fet cert el que diu la Viquipèdia que l’Atlètic Balears fou fundat per les classes obreres és històricament una mica temerari, si més no m’agradaria veure (vagi per endavant que no els sé) els noms dels signants de les actes fundacionals dels clubs matrius del Balears. 2. Donar patent de cors al Balears en base a la premissa de la fundació obrera, tot i les possibles simpaties ideològiques de l’articulista, també me sembla excessivament tendenciós. 3. Insinuar que la massa social està més posicionada en defensa de la nostra llengua o la identitat ja és tocar amb un dit al cel. En voler podem fer la “prova del cotonet” i no crec que la nostra decepció difereixi gaire de la grada de Son Moix o de qualsevol altre camp de futbol de Mallorca. De fet, amic Pep, te convit a fer la prova perquè trobis un soci del “CLUB DEPORTIVO ATLETICO BALEARES” que proposi catalanitzar el nom oficial d’aquest club obrer i patriota, meam com li va. O tal vegada podríem mallorquinitzar a la premsa el nom del seu president i del sr.Cursach (Ferran i Tomeu són dos noms preciosos). 4. Si has quedat enlluernat per les quatre senyeres que hi havia a l’Estadi Balear, te vull recordar que només fa quatre dies que hi són, i que a un altre estadi de Ciutat n’hi va haver durant molts d’anys (seria interessant saber perquè varen desaparèixer). 5. Una curiositat. Perquè quan parlau del Balears parlau de les virtuts de la grada i quan parlau del Mallorca parlau dels defectes de la llotja? Per ventura convindria per ser equitatius també mirar els defectes de la llotja del Balears. Una abraçada.
Amb genteta com la que esperava al peu de l'autocar els jugadors del Mirandés l'Alètic de Balears no convé que puji a Segona Divisió. Encara record la cara d'aquell homo seixantí que va cridar casi als morros a undels jugadors "eres un hijo de puta". Si l'Atlètic de Balears no canvia de tarannà més val que resti a Son Canals. Trob que algú del Club hauria de demanar perdó a la gent d'aquí, als mallorquins, pel que varen fer els hooligans de l'autovía. Potser que l'individuu fos el mateix que col·loca a la façana de l'Estadi Balear aquell llençol que deïa, gràcies Lazio per haver acabat amb la curolla del Mallorca a Europa
Idò si, els dirigents i jugadors del Balears foren repressaliats pels feixistes durant la guerra civil i també ho foren els del Constància d'Inca, 4 dels seus jugadors foren assassinats per falangistes. I el Mallorca, el seu fundador, Luis Sitgar, era un potentat i vestia la camisa blava de falange.
La història maltractà una vegada més l'Atlètic Balears. La història de l'Atlètic Balears està farcida de derrotes, de tragèdies, d'injustícies. L'Atlètic Balears és l'equip del poble, de la classe treballadora, dels obrers, dels més desfavorits, mentre que el Mallorca -l'etern rival- és el de l'aristrocàcia, dels poderosos, dels dirigents. L'Atlètic Balears representarà sempre valors universals com la justícia social, la igualtat, la solidaritat... La massa social dels blanc-i-blaus està majoritàriament posicionada en defensa de la nostra llengua ... Pero ...quién escribió está crónica?
VERGER, es veu que en BCM t'unta bé. El MAllorca fent les coses "fatal" 16 anys a 1era Divisió. Només axiò t'hauria de fer callar. Pots endur-te en Claessen i en Terrassa al Atlético BAleares. PEr cert, molt balearicos, però tots els darrers entrenadors i dirigents són mallorquinistes. Els balearicos vos heu eixancat bé. Qualsevol cosa vos va bé. Només queda en Fantoche Crespí. Encara no puc cantar victòria, estic a l'aguait. FORÇA MALLORCA.
JAJAJAJAJAAJAJAJAJAJAJAAJAJAJAJAJAJA
Enciclopèdia catalana: - Aplaçar: [de plaça] [®començar ] v 1 tr Contractar, donar treball (a un operari). 2 pron Prendre algú possessió del seu lloc en el treball. - Ajornar: [1430; de jorn] v tr Deixar per a un altre dia, per a més endavant, diferir. Volien ajornar l'inici de la cimera per motius de seguretat. Els traductors automàtics fan males passades a la llengua !