La pluja abundant que va inundar el Fòrum Itàlic diumenge va ajornar la final a l'endemà i els pronòstics tornaven a ser pessimistes, però finalment s'obrí el cel i el públic va utilitzar el paraigua per protegir-se del sol. A mesura que millorava el dia, també ho feien les sensacions del vencedor.
Nadal va començar a l'atac, amb dues bolles de break que, tot i que no va poder convertir, van presagiar el desenllaç del cinquè joc, quan va anticipar una deixada del seu adversari i li va trencar el servei amb un revés creuat. Tot i això, Djokovic li va tornar el trencament immediatament (3-3) i va obrir l'únic període del partit en què es veié patir l'illenc.
La comoditat del serbi per guanyar els seus següents serveis va contrastar amb el sofriment del seu adversari, que va aguantar amb esforç fins a l'hora d'elevar el seu joc. Amb 5-5 al marcador, Nadal, molt fresc de cames, es va convertir en un mur per a les fuetades de Djokovic i va saber aprofitar la seva oportunitat per aconseguir el break amb un gran punt a la xarxa.
Lluny de la concentració pètria que va exhibir al llarg de tot l'any passat, Nole va trencar una raqueta i en el següent joc se la va jugar sense paciència fins a perdre el set (7-5). La comparació d'errors no forçats al final del primer parcial mostrava clarament la precipitació del número 1 mundial: 24-12.
En lloc de calmar les seves presses, Djokovic va allargar la seva ofuscació i Nadal va tornar a trencar-li el servei al principi del segon set (0-2). En aquell moment, el serbi es va adonar que la final li fugia i va treure el seu millor tennis, però no comptava amb la fortalesa mental del manacorí.
Nadal va poder destil·lar el seu millor tennis, creixent a la vegada que el balcànic tornava a minvar. Un globus sensacional de l'illenc obria la porta de la glòria (3-5) que Djokovic es va encarregar de certificar amb una doble falta.
Així, Nadal va sumar el títol ATP número 49 de la seva carrera i va venjar la derrota de l'any passat per un doble 6-4 amb un nou èxit a la capital italiana, on ja va regnar el 2005, 2006, 2007, 2009 i 2010.
Número dos
La tornada al segon esglaó de l'ATP no és de bades, ja que li assegura que a Roland Garros, segon Grand Slam de la temporada, no s'enfrontarà amb el número 1 fins a una hipotètica final. El damnificat és Roger Federer que, a més, ha tornat a quedar enrere en la cursa particular amb l'illenc per la plusmarca de títols en tornejos Màsters: 21 per 20.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Veles e vent: sin duda eres tu mas importante que rafa nadal
És més important estimar la llengua pròpia que ser 7 vegades Campió de Roland Garros.
...que no sigui... Ara, més a més de guanyar esportivament només li mancaria d'adquirir una mica de cutura per saber defensar des d'allà dalt els valors de la nostra identitat. Així com mos venen maldades no n'hi ha prou amb haver fet per un dia "Un Cafè per la Llengua"