Els futbolistes es mostraren eufòrics i agraïren el suport del públic.

Els futbolistes es mostraren eufòrics i agraïren el suport del públic. | J. Morey.

Pep VergerPalma19/03/12 0:00
TW
1

La permanència està embastada. El Reial Mallorca derrotà ahir (2-1) l'Atlètic de Madrid en un duel vibrant i intens, i féu una passa fonamental per continuar un curs més a Primera Divisió.
El conjunt de Joaquín Caparrós suma ara 33 punts i deixa avui el descens a nou. Pronosticar que la salvació està aconseguida és prematur i, fins i tot, irresponsable, però la realitat és que la permanència està embastada.
La primera meitat fou soporífera, amb constants pèrdues de pilota i imprecisions per part dels dos equips, que semblaven rivalitzar en desencerts.
El conjunt de Caparrós sortí deixondit en la represa i aconseguí dos gols en tres minuts. Deixà el partit mig sentenciat davant un Atlètic de Madrid que, tard o d'hora, havia de reaccionar. Ivan Ramis fou expulsat per haver impedit amb la mà que la pilota entràs dins la porteria d'Aouate en el minut 52, però Falcao fallà el corresponent penal. El colombià es redimí amb un golarro elevant la pilota per damunt Aouate, i el matx passà a ser d'aclaparador domini dels madrilenys. Atacaren, tancaren el Mallorca a la seva parcel·la, posaren setge a la porteria vermella, però no marcaren. Així, el Mallorca sumava un triomf vital.
De sortida, i a la vista dels onzes inicials, semblà que el Mallorca i l'Atlètic de Madrid cercarien el triomf des del primer moment. Caparrós, de fet, presentà un conjunt ben ofensiu. En defensa, jugaren els de sempre amb Chico com a lateral dret i Pau Cendrós a la banqueta. En el centre del camp, Tissone -lesionat durant la setmana- no entrà d'inici i el doble pivot fou per a Martí i la creativitat de Tejera. Pereira i Castro ocuparen les bandes -N'Sue, per tant, quedà a la banqueta- amb Hemed i Víctor com a davanters.
Ben aviat, quedà clar que el duel es decidiria en els quaranta metres de la parcel·la central, on s'acumulaven homes d'ambdós conjunts. La pressió era alta i el matx tenia intensitat. Ara bé, les errades eren contínues. Les entregues al rival eren una constant en un partit que es convertí en soporífer, en una acumulació de despropòsits.
Mario Suárez, de cap, provocà el lluïment d'Aouate en la primera aproximació amb perill dels matalassers.

Els homes de mig camp dels dos conjunts quedaven diluïts en la mediocritat. No aconseguien trenar dues passades consecutives i les oportunitats de gol eren inexistents.
Un xut de Castro, l'entrada de Tissone en substitució del lesionat Tejera i una bona oportunitat de Víctor desbaratada per Courtois foren les incidències més destacades del primer temps.
La segona meitat fou radicalment diferent. El Mallorca esvabilà i en el primer minut una centrada de Víctor fou aprofitada per Tissone per cedir la pilota amb el cap a Castro. L'uruguaià xutà i la pilota, després de tocar Godín, entrà dins la porteria de Courtois.
Dos minuts després, i quan els madrilenys encara no s'havien recuperat del cop de la primera diana, Pereira va fer el segon amb un xut creuat.
L'Atlètic de Madrid havia de reaccionar i ho va fer. Ramis fou expulsat per haver aturat amb la mà una pilota que entrava dins la porteria. El corresponent penal, llançat per Falcao molt malament, l'aturà Aouate.
Caparrós va reordenar l'equip i va donar entrada a Cendrós en substitució d'Hemed. Així, va situar Chico com a central i va deixar Víctor com a única referència ofensiva.
Simeone donà entrada a Arda Turam i l'Atlètic posà setge a la porteria del Mallorca. El domini era total i Aouate no va poder fer rs per evitar el gol de Falcao, que elevà la pilota per sobre el porter.
Els madrilenys atacaven ara amb insistència, posaren setge a la porteria mallorquina, dominaven, movien la pilota de banda a banda, però el marcador ja no es va moure.