El futbol acapara l'atenció de la ciutadania, aixeca passions i és capaç de mobilitzar la població. Milions de ciutadans viuen pendent cada cap de setmana dels resultats de la Lliga, riuen o ploren i passen de l'alegria a la tristor més absoluta en funció d'un resultat.
Ahir, una vegada més, quedà clar que el futbol és màgic i imprevisible. El Mallorca va fer una primera part vergonyosa, sense intensitat, i amb l'actitud pròpia d'un equip que ja sap que perdrà. El conjunt xe fou molt superior i dominà territorialment, i els homes de Caparrós es limitaren a córrer darrere la pilota. La fortuna, però, va fer possible que s'arribàs en el descans amb el partit sense decidir. L'equip d'Unai Emery guanyava (2-0), però havia fet mèrits per a molt més. La represa fou ben diferent, ja que el Mallorca, sense fer un ou de dos vermells, aprofità les facilitats del València per aconseguir un valuós empat, que deixa ara el descens una mica més lluny -a sis punts-.
El conjunt d'Emery controlà la pilota des del primer minut i va exercir un domini total i absolut davant un Mallorca, que pateix molt amb les internades dels homes de banda rivals -especialment Barragán-.
L'actitud dels futbolies del Mallorca no era la més adequada i exhibien una falta d'intensitat ben preocupant. Les errades eren contínues i el centre del camp vermell era quasi inèdit. Martí i Tejera no aconseguien encadenar dues passades consecutives. De fet, quasi no tocaven la pilota, que era sempre per a un València ofensiu, que cercà el gol des del primer minut.
El Mallorca era una caricatura d'equip, estava instal·lat dins la insegurat defensiva, tancat dins la pròpia parcel·la, i el gol era només qüestió de temps. Aouate es lluí, Soldado fallà una vegada i una altra, fins que un xut de Tino Costa, que tocà Nunes, es convertí en la primera diana.
El Mallorca, lluny de reaccionar, continuà a la deriva, sense rumb i perdent la pilota amb facilitat. Però el futbol és capritxós i N'Sue disposà d'una clamorosa ocasió després d'una errada de Dealbert, però rematà amb el cap, tot i que ho hauria pogut fer amb el peu, ja que estava completament sol.
El València acumulava tretes de cantonada -fins a 9 en mitja hora- i acaparava ja més del 70 per cent del temps de possessió.
Un error defensiu -un més en un horabaixa de despropòsits- facilità el segon gol valencianista quan Tejera cedí la pilota a Aouate, que no la controlà i la deixà a Aduriz, que just l'hagué de pitjar (2-0).
La segona meitat fou ben diferent. El Mallorca, ben aviat, mostrà signes de recuperació. Com a mínim, l'aclaparador domini del València es convertí en un malson ja passat. A poc a poc, els de Caparrós incrementaren la perillositat de les aproximacions davant un València, que ara no s'assemblava en res al conjunt dels primers quaranta-cinc minuts.
Pereira i N'Sue deixaren ben clar que poden mantenir posicions enfrontades fora del camp, però que sobre la gespa just preval l'interès de l'equip. De fet, el francès ficà una pilota d'or a N'Sue, que aconseguí reduir l'avantatge xe.
El Mallorca era viu i quedava tot un món. El València es diluïa ara dins la precipitació, farcit de nervis i necessitats, mentre que els de Caparrós cercaven l'empat.
El tècnic andalús donà entrada a Alfaro en substitució de Tejera, un canvi de marcat caràcter ofensiu que deixava ben clar quina era la intenció dels mallorquinistes.
Víctor aprofità una passada d'N'Sue en el minut 65 per empatar el duel. El València intentà reaccionar, el Mallorca es defensà amb ordre i, fins i tot, disposà d'alguna ocasió esporàdica, Tino Costa fou expulsat, Cendrós suplí Pereira i Castro entrà per Álvaro, però l'empat (2-2) fou ja una sentència definitiva.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Verger , amb el gust que haguéssis passat de fer la crònica si hagués perdut.
El valencia va dur molta de sort ja k si n l'hagues duita hagues guanyat amunt mallrca