Quin avorriment! Quin patiment! Uff! Quin gran pecat han comès els mallorquinistes per haver d'aguantar aquest suplici! El Reial Mallorca perdé (1-0) entre badalls davant la Reial Societat en un duel per oblidar. El conjunt vermell pecà de conformisme, de falta d'ambició en un partit en el qual l'actitud no fou bona.
El matx plantejava a un equip i a l'altre la possibilitat de deixar de mirar cap a l'infern de la classificació i pensar en alguna cosa més que patir per aconseguir la permanència. La derrota deixa encara el conjunt vermell a quatre punts del descens.
Els homes de Joaquín Caparrós mostraren ahir la imatge més avara en un partit en què semblà conformar-se amb el resultat inicial en tot moment. La Reial Societat fou millor en el segon temps davant un Mallorca que sols arriscà després que Agirretxe inauguràs el marcador. Aleshores, Caparrós sí que arriscà, ja que passà a jugar amb tres defenses. Dominà i atacà amb insistència, disposà d'alguna esporàdica oportunitat per empatar, però s'arribà al final amb mínima victòria de l'equip de Philippe Montanier.
D'entrada, la Reial Societat i el Mallorca rivalitzaren en errades. La pilota canviava de mans amb extraordinària rapidesa, ja que les entregues a l'adversari n'eren una constant. El conjunt donostiarra tenia més possessió enfront d'un Mallorca que es limitava a defensar-se i que perdia l'esfèric amb extrema facilitat.
Errades i imprecisions eren una constant en un duel per oblidar.
Agirretxe i Zurutuza protagonitzaren les primeres aproximacions perilloses dels locals davant un Mallorca desesperant.
Poc abans que es complís la primera mitja hora de partit semblà que el Mallorca es despertava amb un xut llunyà de Tissone i dues oportunitats en una mateixa jugada de Cáceres i Pereira, que Bravo s'encarregà de neutralitzar.
El conjunt de Caparrós mostrà així algun signe de recuperació, però ben aviat s'arribà al final del primer temps amb el resultat inicial.
El Reial Mallorca començà la segona meitat com havia acabat el primer temps; és a dir, jugant una mica millor que la Reial Societat. Caparrós, fins i tot, no tardà a cercar un nou revulsiu en atac, ja que donà entrada a Alfaro en substitució d'Hemed.
El conjunt de Montanier no tardà a capgirar l'enfrontament i ben aviat va aconseguir el control total del joc, de la pilota, amb el domini absolut... El Mallorca exhibia la seva falta d'ambició, la seva avarícia, la seva nul·la vocació ofensiva i just aspirava al premi -que no és poc- del punt que atorga l'empat inicial.
La Reial Societat dominava, però no aconseguia crear clares oportunitats de gol. Un possible penal de Tissone a Carlos Vela quedà sense sanció, poc abans que Alfaro xutàs per damunt el travesser.
El primer moviment en la batalla tàctica va ser del francès Montanier, que donà entrada al jove i creatiu Rubén Pardo en substitució de l'apagat Aranburu. Caparrós respongué amb Pina, que entrà per Tissone.
La Reial era molt millor i, quan ja faltava menys d'un quart d'hora per al final, Agirretxe aprofità una passada de
Vela per inaugurar el marcador. La falta d'ambició té aquests riscs. El Mallorca havia regalat la pilota, havia renunciat a atacar i donava per bo l'empat inicial, però una diana dels locals castigà l'avarícia de Caparrós.
El tècnic del Reial Mallorca, amb el marcador en contra, sí que cercà el gol. Caparrós fou aleshores valent i Ogunjimi substituí Cáceres per deixar darrere només una línia de tres.
El Mallorca passà a tenir la pilota, a arriscar, i la Reial hauria pogut sentenciar si Griezmann hagués estat una mica encertat.
Víctor pogué empatar, però el seu xut sortí alt, i Pep Lluís Martí marcà en fora de joc en el darrer alè, just abans que l'andalús Paradas Romero assenyalàs el camí dels vestidors.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
mare meva que baneits ;)
tonii el Reial sociedad va dur molta de xurra Amunt Mallorca¡¡¡¡!!!!!
-avui és un gran dia, per esplaiar-se, eh VERGER? Quina manera de gaudir a l'hora de fer la crònica. Idò el Mallorca no es mereixia perdre, per molt que facis tants d'espants.