El Reial Mallorca sura i enfonsa el Vila-real

L'equip de Joaquín Caparrós va fer un partit pràctic i efectiu, contundent en defensa, inspirat i batallador en el centre del camp i eficaç en atac. Els homes de Caparrós varen saber treure profit de l'estratègia, de les jugades a pilota aturada i, amb un Castro excepcional, humiliaren el Vila-real.

L'equip vermell tingué el matx controlat quasi sempre, tot i que el conjunt de Castelló acaparà la possessió durant molts minuts. Però el domini del Vila-real era del tot infructuós, ja que els homes de José Francisco Molina no aconseguien crear perill davant la porteria d'Aouate.

El Mallorca aconseguí un triomf ampli, còmode en el primer partit de Lliga des que s'inicià la temporada que ha guanyat amb més d'un gol de diferència.

L'equip castellonenc arribava a Palma després de dues victòries consecutives i amb la voluntat de tornar a sumar tres puns per oblidar-se definitivament de les penúries classificatòries i començar a pensar en Europa. Però el submarí groguet va rebre quatre torpedes i quedà ben enfonsat a Palma.

Notícies relacionades

Joaquín Caparrós continua al Mallorca

Més notícies relacionades

Caparrós presentà un onze previsible, considerant que Chico, sancionat, no podia jugar. A més, quedaren a la grada Kevin, Pau Cendrós, Tejera i Joao Víctor per decisió tècnica. És a dir, que Aouate ocupà la porteria amb Martí Crespí i Cáceres als laterals -Zuiverloon, una vegada més, quedà a la banqueta-, i Ivan Ramis i Nunes com a centrals. En el centre del camp, Tissone i Pep Lluís Martí foren els encarregats d'ordenar i distribuir el joc amb Pereira i Castro a dreta i esquerra. I en atac, Víctor i Hemed.

El Mallorca sortí al terreny de joc espavilat i ben aviat disposà de les primeres aproximacions perilloses. Hemed, a boca de canó, no encertà a rematar una centrada de Pereira i un xut de falta d'Ivan Ramis sortí fora per ben poc. El Vila-real, ben al contrari, semblava entabanat. Era un equip sense intensitat i amb nombroses mancances en defensa. En atac, Marco Rubén era poca cosa més que una illa, del tot incomunicada, al centre del camp.
A poc a poc, el conjunt de José Francisco Molina va agafar el domini territorial, el control absolut de la pilota. Però tenir l'esfèric pot ser un exercici inútil, com succeí al Vila-real. La possessió dels groguets no es traduïa en gols i tan sols protagonitzaven comptades oportunitats de marcar.

El Mallorca no patia en defensa i aprofitava qualsevol ocasió per sortir al contracop. I quan faltaven cinc minuts per arribar al final, Castro tirà una falta i Víctor Casadesús, de cap, inaugurà el marcador en una badada col·lectiva de la defensa castellonenca.

La segona part començà també amb major domini del Vila-real, però Martí, de cap, va fer el segon i deixà el partit completament decidit. El Mallorca era un equip atrevit davant l'onze de Molina, que avançava les línies.
Però tal com havia ocorregut a la primera meitat, la possessió dels castellonencs era del tot infructuosa. El Mallorca, tot i no disposar de la pilota, s'aproximava amb perill a les rodalies de Diego López.

Una gran passada de Castro serví perquè Víctor culminàs una magnífica jugada de contracop. El partit estava llest i el Vila-real, lluny de reaccionar, semblava grogui, entabanat davant l'allau vermella. Nunes va fer el quart i aleshores ja sobrava la resta de partit. Alfaro substituí Hemed, Zuiverloon entrà per Martí Crespí, lesionat, i ja a la recta final Pina suplí Tissone. Res no varià. Els groguets eren un equip sense ànima, que es limitava a contemplar com avançava el cronòmetre.

El Mallorca havia sumat un triomf espectacular i ara es fa enfora de la zona de descens fins a cinc punts.