Derrota heroica

Fou la derrota més llarga de la història. No va poder ser. El manacorí Rafel Nadal, en una final maratoniana, dramàtica i èpica, fou derrotat pel serbi Novak Djokovic, que revalidava així el títol a l'Obert d'Austràlia.
El balcànic, en un duel espectacular, guanyà per 5-7, 6-4, 6-2, 6-7 (5) i 7-5, després de cinc hores i 53 minuts.
El partit va ser, senzillament, magistral, amb diferents alternatives i sempre amb un tennis del més alt nivell. Els petits detalls afavoriren el serbi quan semblava que el cansament l'estava derrotant en un matx llarg i de gran emoció.
Nadal perdé la seva setena final consecutiva contra Djokovic, però el mallorquí recuperà ahir les millors sensacions i tingué clares opcions d'aconseguir la victòria. De fet, fallà un revés paral·lel amb tota la pista a disposició seva que hauria suposat el 40-15 quan dominava per 4-2 i Djokovic pareixia enfonsat.
L'enfrontament començà amb una calor asfixiant i molt bones impressions de Nadal, que assolí el primer break en el cinquè joc. Djokovic reaccionà i es va posar en avantatge en el set (4-5), però Nadal apel·là a la seva fortalesa mental per adjudicar-se tres jocs seguits i anotar-se el set.
El segon parcial començà de manera ben diferent, ja que el serbi reduí les errades, trencà el servei del mallorquí i es posà amb un clar 4-1 en el marcador. Però Nadal no estava disposat a facilitar la feina del serbi i just cedí el segon set amb una doble falta en el quart punt de set pel tennista de Belgrad.
El tercer set s'inicià com el segon: amb clar domini del serbi. Els dubtes semblaven apoderar-se del manacorí, que perdé el parcial amb relativa facilitat.
Nadal va aturar el bon joc del serbi en el quart set. Intentà allargar els punts, va cercar el cansament del rival i pogué salvar el triomf de Djokovic en el vuitè joc, quan aixecà un 0-40, just abans que començàs a ploure i el partit s'hagués de suspendre deu minuts, mentre es tancava el sòtil de l'estadi.
El partit es dirigí cap al tie break a la represa. Nadal havia de guanyar per forçar el cinquè set i ho aconseguí. Encara hi havia partit.
Nadal era ja aleshores favorit per endur-se el triomf, molt millor físicament que l'adversari. Djokovic estava esgotat i el mallorquí perllongava els punts sempre que podia. Va trencar el servei del serbi i el partit semblava aleshores decidit a favor del manacorí.
Però el tennista de Belgrad va treure forces d'allà on no n'hi havia, igualà el duel i a l'onzè joc va rompre el servei de Nadal, que acusava també el cansament.
Djokovic treia per guanyar, però Nadal intentà allargar el matx. Disposà d'una oportunitat de break per continuar viu, però el serbi la salvà. Tot seguit, Djokovic s'adjudicava la final, se senyava i ho celebrava a les totes -va arribar a esquinçar-se la camiseta-. El mallorquí havia perdut en la final més llarga de la història d'un Grand Slam. L'anterior registre era de quatre hores i 54 minuts en el matx en què Mats Wilander superà Ivan Lendl per conquerir l'Obert dels Estats Units de 1988.
Nadal havia fet un partit memorable, però havia perdut la seva setena final consecutiva davant Djokovic. En tot cas, les sensacions foren ahir ben diferents, ja que el manacorí va acaronar la victòria.