Koné, entre els mallorquinistes Pina i Chico, intenta controlar l’esfèric. | Heino Kallis.

TW
0

El Reial Mallorca sumà un valuós punt (0-0) davant el Llevant a València, deixa de sagnar i recupera unes dosis de confiança. El conjunt de Caparrós necessitava deixar enrere els dubtes generats després de l'estrepitosa derrota contra la Reial Societat (2-0) a la Copa del Rei.

Empatar al camp del quart classificat sempre és un bon resultat. Ara bé, considerant que és el Llevant el que tanca les posicions que donen opció a disputar la Lliga de Campions, i més encara després de veure les limitacions del rival, és just assenyalar que el Reial Mallorca hauria pogut guanyar.

El conjunt valencià, que havia perdut cinc dels darrers set partits, és un equip veterà, que fa de la consistència defensiva el seu principal argument i que ha aconseguit una eficàcia atacant espectacular. Ahir no va estar gens encertat davant Aouate i, clar, just va empatar.

Els de Caparrós no feren un gran matx, però es mostraren molt seriosos en defensa. En atac, l'equip no disposà de nombroses ocasions, però les desaprofità totes. En tot cas, abandonà la mala imatge que oferí a la Copa i aconseguí sumar un punt cabdal.
El duel tingué dues cares ben diferents entre dos equips poc amics de la pilota que acostumen a deixar la possessió al contrincant. El Mallorca fou superat a la primera meitat, però dominà amb claredat a la represa.

Endevinar l'onze de Joaquín Caparrós és ben complicat. L'andalús continua a la recerca del millor equip. Ahir, com sempre, Aouate ocupà la porteria. En defensa, Cendrós i Bigas se situaren als laterals amb Chico i Ramis com a centrals. En el centre del camp, Tissone i Pina es consoliden com l'aposta del tècnic, que ahir ubicà Pereira a la dreta i N'Sue a l'esquerra. I en atac, Castro i Víctor.

Així, iniciaren el partit a la banqueta Calatayud, Zuiverloon, Martí Crespí, Nunes, Martí, Alfaro i Hemed. És a dir, que a més del sancionat Cáceres, Caparrós deixà fora de la convocatòria Tejera, Joao Víctor, Aki, el jove Álvaro, que tornà -almanco aquesta setmana- a la disciplina del filial, i Ogunjimi, que continua lesionat i encara no s'ha estrenat amb els vermells.

El Llevant, per part seva, presentà un onze amb moltes baixes, ja que Juan Ignacio Martínez no pogué disposar de quatre titulars indiscutibles com Valdo, Javi Venta, Juanlu i Nano.

El Reial Mallorca començà el partit entabanat i fou inicialment superat pel Llevant, que va agafar el control del matx i la possessió de la pilota. El conjunt illenc perdia l'esfèric amb facilitat, però a mesura que avançava el cronòmetre els homes de Caparrós mostraren els primers símptomes de recuperació.

El partit era extremadament xerec, horrorós. El baló circulava amb lentitud, a poc a poc, i el duel era per oblidar. Una centrada de Víctor a N'Sue, que Munúa encertà a rebutjar, i una bona passada de Bigas que no trobà rematador foren les aproximacions més perilloses del Mallorca.

La segona meitat fou ben diferent, perquè el conjunt illenc controlà la pilota des del principi. Caparrós donà entrada a Alfaro en substitució d'un inèdit Castro, que es mostrà poc participatiu i semblava desmotivat. El duel era més atractiu, més obert, la pilota viatjava amb més velocitat i el Mallorca era millor.

Pina fou amonestat -no jugarà dissabte que ve contra el Reial Madrid- per una entrada innecessària i fou substituït immediatament per Pep Lluís Martí.

El conjunt valencià exhibí per moments algun signe de recuperació, Undiano Mallenco encertà en anul·lar un gol a Del Horno, encara abans que el Mallorca tornàs a fe-se seu el domini del joc. Martí, de falta, convertí Munúa en un heroi i s'arribà al final amb el resultat inicial.