Ivan Ramis, que marcà el gol del Reial Mallorca en aprofitar una badada de Moyà, parlà amb el porter del Getafe en acabar el duel. | Pere Bota.

TW
5

El Mallorca no té qualitat per a més. No en saben pus! Juguen a no res i abusen del joc directe. Molt malament. El conjunt de Joaquín Caparrós, tot i que s'avançà en el marcador, fou derrotat (1-2) pel Getafe en un altre duel per oblidar. El conjunt vermell mostrà ahir la pitjor versió. Es prodigaren els desajustaments, les errades i les imprecisions. Faltà intensitat, velocitat, verticalitat i imaginació. I,com sempre, el Mallorca continua barallat amb el gol, malgrat que els davanters no tingueren ni tan sols oportunitats per fallar.

El tècnic del Reial Mallorca, Joaquín Caparrós, semblava que havia trobat el millor onze. A la fi! Ahir, de fet, repetí equip inicial per primera vegada i jugaren els mateixos que aconseguiren el triomf a Saragossa. És a dir, que Aouate ocupà la porteria amb Pau Cendrós i Cáceres als laterals, i Ramis i Chico com a centrals. En el centre del camp, el tècnic confià una vegada més en Pina i Tissone per organitzar el joc i distribuir-lo. Pereira i Castro es col·locaren a les bandes amb Álvaro just darrere l'algaidí Víctor. Ben aviat, en tot cas, quedà clar que els futbolistes del Mallorca són, senzillament, més xerecs que els del conjunt madrileny.

El Getafe de Luis García, per part seva, presentà un onze amb clara vocació ofensiva, amb Miku i Güiza com a davanters. L'equip madrileny, que aquesta temporada just havia sumat un punt lluny del seu estadi i feia quasi un any que no guanyava fora, tenia una manifesta voluntat de cercar els tres punts.

El partit va començar amb un esglai immens, ja que Güiza, de tacó, va fer possible que Miku quedàs sol davant Aouate. La rematada del veneçolà sortí fora per ben poc.
El Getafe volia la pilota, dominava l'esfèric davant un Mallorca que abusava, com quasi sempre, del joc directe.

El conjunt de Luis García estava millor posicionat, però l'onze de Caparrós marcà quan Ivan Ramis aprofità un córner xutat per Pereira per avançar-se al binissalemer Moyà -quina badada!- i inaugurar el marcador.

El Mallorca feia poc futbol, quasi gens, però aconseguia un resultat extraordinari. Els madrilenys cercaven amb intensitat la porteria vermella i Abdel Barrada aprofità una centrada de Pedro Ríos per empatar el duel abans que es complís la primera mitja hora.

El Mallorca mostrava nombroses mancances amb constants imprecisions, amb errades contínues. Faltava ordre, disciplina defensiva, intensitat... davant un Getafe que no donava per bo l'empat. Així, encara abans que s'arribàs al descans, una bona combinació dels madrilenys va possibilitar que Abdel Barrada tornàs a superar Aouate (1-2). La defensa vermella havia badat. I de quina manera!
Joaquín Caparrós havia de cercar solucions i a la represa donà entrada a Hemed en substitució d'Álvaro. Res no canvià i els madrilenys provocaren un altre esglai entre l'afició quan Pedro Ríos estavellà l'esfèric en el pal.

El Mallorca abusa del joc directe, li falta futbol associatiu, combinar... Pep Lluís Martí entrà per Pina, però tant és un com l'altre. Tot continuà igual.

El conjunt de Caparrós, amb el pas dels minuts, aconseguí, com a mínim, agafar el control de la pilota. Tissone combinà amb Castro, però Miquel Àngel Moyà aturà el xut de l'uruguaià. Una rematada de Víctor fou l'única aproximació perillosa en els darrers minuts d'un Mallorca que no va fer mèrits per empatar. El Getafe, aleshores, estava ja centrat a defensar, tot i que sense renunciar mai al contracop.