Els jugadors de l'Athletic abracen Amorebieta després del gol de l'empat, mentre el mallorquinista N'Sue és la viva imatge de la impotència. | Jaume Lladó - J. Lladó.

TW
0

Insuportable! Quina creu! Quin suplici! L'afició del Reial Mallorca rebé ahir un dur càstig amb un partit avorrit, tot i que aconseguí salvar un punt (1-1).
Una vegada més, quedà absolutament clar que el conjunt de Joaquín Caparrós no té encara definit el sistema de joc, no juga a res i encadena errades i imprecisions. A aquest Mallorca li falta intensitat, mobilitat, imaginació, verticalitat, consistència defensiva, organització...
Ahir, un partit més, el conjunt vermell exhibí mediocritat davant un Athletic que sí sap quina és la seva aposta de joc. El conjunt biscaí, que arribà a Palma sense Llorente, creu en la pilota, en la possessió i ha deixat enrere el seu tradicional joc directe. El canvi és substancial. I per bé.
En tot cas, el conjunt vermell no pogué iniciar millor el partit, ja que en la primera aproximació marcà Álvaro. Després, domini territorial de l'Athletic.
Caparrós introduí una petita revolució a l'onze inicial per rebre el conjunt de Marcelo Bielsa. Així, Aouate ocupà la porteria amb Pau Cendrós i Cáceres, que retornava a l'equip una vegada recuperat, als laterals. A l'eix de la defensa, Ramis i Chico continuaren de titulars, malgrat que Nunes, per primera vegada aquesta temporada, entrava en una convocatòria. En el centre del camp, amb Martí a la grada, el tècnic entregà l'organització i distribució del joc a Pina i Tissone. A les bandes, sense Castro -lesionat- N'Sue i Pereira entraren d'inici. I en atac, Víctor Casadesús, que ja s'ha convertit en habitual, tingué ahir el mallorquí Álvaro de company -Hemed inicià el duel a la banqueta-.
El partit començà de la millor manera possible per al Reial Mallorca, ja que una centrada de Pau Cendrós fou rebutjada en curt per Amorebieta i Álvaro, atent, superà Iraizoz amb un xut col·locat.
Ben aviat quedà clar que l'Athletic de Bilbao de Bielsa aposta per la pilota, per combinar, i que ja ha oblidat la pilotada llarga, el joc directe. En tot cas, el domini dels biscaïns fou del tot infructuós, ja que Aouate contemplava el duel com un espectador més.
El primer avís seriós arribà encara abans de la primera mitja hora, quan Toquero superà Aouate amb un certer cop de cap. L'àrbitre asturià Muñiz Fernández encertà en anul·lar el gol per fora de joc. El Mallorca corria, però no aconseguia retenir l'esfèric i el perdia amb moltíssima facilitat.

Pina i Tissone eren quasi inèdits, no organitzaven res i demostraven que la darrera passada mai no pot ser seva -no és el seu fort-. Tejera, a tot això, continuava a la banqueta. Els homes de banda, N'Sue i Pereira, quedaven diluïts dins la mediocritat d'un equip que no facilitava la feina als atacants -Álvaro i Víctor-.
I en el temps de perllongació, una centrada d'Ander Herrera fou aprofitada per Amorebieta per empatar el partit amb un encertat cop de cap. Quin desastre!
L'arrencada de la segona meitat serví perquè quedàs clar que l'Athletic de Bilbao no donava per bo l'empat. El conjunt de Bielsa, amb Muniaín situat ara per darrere els centrals -deixà la banda esquerra- era molt superior. El Mallorca, en tot cas, no renunciava al contracop i Tissone, després d'una paret amb Víctor, quedà sol davant Iraizoz, que aturà l'esfèric amb dificultats.
El Mallorca era un equip sense moviment, sense intensitat, apàtic, instal·lat dins la monotonia.
Caparrós cercà solucions i Martí entrà per Pina, poc després Aki suplí N'Sue i, a deu minuts del final, Hemed reemplaçà Álvaro, però res no canvià.
En els darrers minuts, tot i la superioritat de l'Athletic, el Mallorca disposà també de les seves oportunitats, però Iraizoz mostrà la seva vàlua. Així, s'arribà al final amb empat (1-1) en un partit horrorós. El Mallorca havia sumat un punt més. I gràcies.•