“El tècnic ha de tenir la llengua de fusta"

Què falta a l'equip que no guanya?
Idò guanyar un partit en el qual la gent es llevi aquest puntet de tensió. Rompre la dinàmica perdedora.

Així, tot es resumeix a una qüestió de dinàmiques.
Doncs, crec que sí. La Lliga ens ha demostrat, no només enguany, que els equips...

Però això sona una mica a excusa.
No, no, no. Els equips som ratxers, però tots, només pots llevar-ne el Madrid i el Barça. Hi ha conjunts que estan quatre o cinc duels sense vèncer i després es llancen i no perden en quatre o cinc jornades. Exemples en són el Betis, la Reial i el Llevant. En lloc de dinàmica, li podem dir ratxa.

Però, de tota manera, sona a excusa.
A mi no m'agrada excusar-me, perquè no m'agrada enganar-me a mi mateix. El que passa és que els entrenadors, quan anam a un lloc, hem de tenir el que jo li dic llengua de fusta. I hem de dir moltes vegades les nostres mentides.

Però els lectors no ho entenen.
Jo t'ho explico de la manera que t'ho he d'explicar. La moralitat de tot: que no hem guanyat. Estam treballant per rompre la dinàmica i que l'equip entri en la ratxa positiva.

Tenim equip per no baixar?
Tenim una plantilla com deu conjunts més. No em banyaré, vosaltres sabeu que l'any passat vaig estudir periodisme, no? Llavors, clar, voleu el titular i no l'aconseguireu.

A mi em recorda més que va ser a Galícia, però vaja. Tornem a allò important. El problema és el gol?
El problema del gol el tenim deu o quinze equips. En lleves els cinc o sis grans: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Atlètic de Madrid i el Vila-real. Tota la resta té aquest problema. Si miram la premsa i les ràdios locals, tots diran que al seu conjunt li falta gol.

Notícies relacionades

Joaquín Caparrós continua al Mallorca

Més notícies relacionades

Estau content amb la feina de l'equip?
No hi podem estar per les xifres de l'equip. Hem de treballar.

Així, la culpa no és d'Alfaro, de Víctor o Hemed?
No, el futbol és col·lectivitat. Per tant, és associació i no és qüestió d'un sol futbolista.

Sou molt amant de les noves tecnolgies: teniu un blog on penjau vídeos, sou molt actiu al Twitter... Aquest món canvia molt ràpidament. En el futbol passa igual?
El futbol va a la mateixa velocitat que la vida. Allò que passa és que quan estam en una dinàmica diària d'entrenament i partit no ens n'adonam, però sí, va molt aviat. El futbolista, per posar-ne una metàfora, és com un Fórmula 1.

Acabau d'arribar. Es fa bé amb el planter aquí?
Aquí hi ha un avantatge molt important, en el futbol hi ha molta mentida, eh, amb el tema del planter. Aquí hi ha un avantatge: el responsable esportiu, que és Llorenç, hi creu perquè ve fet a un club com el Barça, d'on ve amb una cultura determinada.

Hi creis per convinciment personal i la vostra trajectòria ho avala. Però en el cas del Mallorca, creis que és per convenciment personal o per necessitat?
Això s'ha de veure més endavant. Hi insistesc. És veritat que en el món del futbol nostre, el planter ha estat una mentida. Tothom s'omple la boca amb la paraula planter, de la formació, que si els clubs... i després resulta que aquests clubs no tenen ni un, ni dos, ni tres jugadors formats al seu planter un caramull d'organigrama. Que n'hi ha que semblen una multinacional de primer tipus com IBM.

Hi ha matèria primera, idò.
Sí, sí. El que s'ha de fer és destapar-los i creure, sobretot creure.

Em cridà l'atenció que abans que Martí Crespí preferíssiu Joao Víctor al lloc de central.
Ara ja no parlam de planter.

No parlam del planter, però parlam d'un al·lot que és mallorquí i format a Son Bibiloni...
Quan arribes a l'elit o al primer equip, l'entrenador no mira el DNI ni la procedència.

Us heu arriscat venint aquí? Perquè heu vingut a patir.
No, no, no. Entrenar és patir. No hi ha dubte que en el futbol hi ha nivells. Perquè teòricament, un percentatge molt alt dels nivells va amb relació als pressupostos. És un repte més. No me'n penedesc absolutament i encara no hem guanyat cap partit, eh. Us ho dic ara. No me'n penedesc perquè n'estic gaudint.