L’agressió salva el Mallorca del naufragi

D'ençà que Llorenç Serra Ferrer anuncià, el 3 d'octubre passat, l'arribada al Mallorca de Joaquín Caparrós, l'equip vermell només ha sumat 3 punts dels 18 de possibles i no ha aconseguit cap triomf. El bagatge és de tres empats -davant València, Atlètic de Madrid i Sevilla- i tres derrotes -contra Sporting, Barça i la que estava patint contra el Granada.

Aquests registres estan molt per sota dels aconseguits en l'arrencada de la temporada sota la batuta de Michael Laudrup. Amb el danès, el Mallorca va sumar dues victòres -Espanyol i Reial Societat-, un empat -Osasuna, en el darrer partit de Laudrup- i tres derrotes -Betis, Màlaga i Vila-real-, per sumar un total de set punts.

A Granada, l'equip de Caparrós va afegir un nou símptoma al seu mal moment. Si fins ara l'equip sofria per marcar però es mostrava com un rival complicat de batre, davant el Granada es va convertir en un conjunt fràgil que els andalusos desbordaren en només deu minuts d'inspiració.

L'agressió a l'àrbitre assistent arribà tot just dos minuts després que Martins fes el segon gol del Granada. En aquell moment, el Mallorca s'havia convertit en un d'aquells boxejadors que s'aguanten drets, amb la mirada tèrbola, només perquè les cordes els aguanten en espera d'un darrer cop demolidor que els enviï en terra.

El Comitè de Competició decidirà demà què passa amb aquest partit, quan es reprèn -si ho fa-, com i on. La norma marca que el matx s'ha de continuar abans que finalitzi la primera volta, i el Comitè decidirà si es juga a Los Cármenes a porta tancada o en un altre estadi, a més de cent quilòmetres, i amb públic. També haurà d'aclarir si es poden fer canvis en les alineacions o la convocatòria.

El president del Mallorca, Jaume Cladera, va dir quan Caparrós arribà al club que, amb ell, havien comprat la permanència. Potser al final serà cert, o potser no, però després d'allò que s'ha vist en els 6 partits que fa que és al capdavant de l'equip palmesà, serà un camí llarg, dur i complicat, no exempt de patiment per a un club que s'ha acostumat, perillosament, a viure sempre ran del precipici.