El derbi del diluvi és blanc-i-blau (1-2)

L'Atlètic Balears es va fer seu el derbi del diluvi. Enmig d'una pluja intensa i de ratxes de vent que feien pràcticament impossible jugar un partit de futbol, els blanc-i-blaus imposaren el seu major ofici davant el Mallorca B. Dues dianes a pilota aturada serviren als de Gustavo Siviero per capgirar el marcador i emportar-se els tres punts de la ciutat esportiva de Son Bibiloni, després de jugar tota la segona part amb un home menys per l'expulsió de David Sánchez al llindar del descans. Va ser una manera cruel de caure per al jove equip de Miquel Soler. Es buidaren sobre el terreny de joc i plantaren cara a un bloc de qualitat, però la manca d'experiència els sentencià. Dues faltes a quinze metres fora de l'àrea els condemnaren.

El Mallorca B va trepitjar la gespa, que durant els primers quaranta-cinc minuts aguantà bastant bé l'aigua incessant, amb la intenció de no girar l'esquena a la seva manera de ser. Ni el nivell del rival ni les inclements condicions meteorològiques no impediren que el filial tractàs de jugar amb criteri. Tanmateix, era massa difícil: o la pilota botava molt aviat o quedava aturada. Mentrestant, l'Atlètic no trobava la manera d'entrar al partit. No combinava i el joc es desenvolupava majoritàriament dins el seu camp; en gran part, pel fort vent que bufava.
Això va provocar que durant el primer acte les ocasions de gol brillassin per l'absència. Algun xut llunyà, com el de Nico Baleani a la sortida d'una falta, fou l'únic destacable dels primers vint minuts de joc.

Quan se superava aquesta fita, Uche va caure lesionat i hagué de ser substituït pel juvenil Pablo. Això va trastocar els plans de Miquel Soler, que perdia múscul i contundència aèria a la medul·lar. Així, avançà la posició de Mateo al pivot i donà entrada al central juvenil Pablo. El canvi va llastrar els vermells, que no saberen traduir en ocasions clares el domini. Álvaro, que després de jugar els darrers minuts amb el primer conjunt contra el Sevilla, disputà el derbi sencer, desbordava, però el perill es diluïa després del regat.

Les pilotes aèries es multiplicaren al mateix ritme que la gespa es negava. En dues jugades d'aquestes arribà l'expulsió de David Sánchez. Dues targetes, tan rigoroses com absurdes, en tan sols un minut enviaren el cervell blanc-i-blau a la dutxa segons abans que l'àrbitre decretàs el descans. Amb un efectiu de menys, tot indicava que l'Atlètic faria una passa enrere i esperaria que en alguna jugada aïllada Antoñito o Perera fessin sonar la campana, i més, quan segons després d'haver-se iniciat el segon acte Abdon va aprofitar un desajustament defensiu per batre el debutant Biel Ribas.

El nou vermell entrà per l'esquerra, va regatejar Ribas i envià la pilota al fons de la xarxa. Va ser a partir d'aquest moment que els de Siviero tragueren a relluir el seu ofici. Ajudat pel vent, que en aquesta segona meitat bufava de cara, el Balears va fer una passa endavant per dir que no renunciava a la victòria. Així, d'una innocent falta lateral va néixer l'empat. Perera la penjà i Quesada aprofità la seva envergadura per superar la defensa vermella i igualar el duel.

L'enfrontament, que feia minuts que s'havia convertit en una batalla naval, transcorria al centre del camp sense que cap dels dos contrincants no pogués crear perill. Tot es fiava a les pilotes llargues, no hi havia més opció.
Abdon, en dues ocasions, i Álvaro tingueren el gol del triomf, però Ribas l'evità amb tres grans intervencions.
Quan la nombrosa afició que, tot i el temps, es desplaçà a Son Bibiloni començava a donar per bo l'empat, una badada de Yeray (que minut abans ja havia donat dos ensurts quan li patinà la pilota) permeté que una altra falta servida per Perera es colàs sense que ningú no la tocàs. En definitiva, un triomf d'ofici i passat per aigua que permet a l'Atlètic consolidar-se com el líder del grup III.