Nico Terol, campió del món

El pilot d'Alcoi Nico Terol (Aprilia) no va haver d'esperar fins a la darrera volta de la cursa de 125 cc per saber que s'havia proclamat campió del món, ja que el francès Johann Zarco (Derbi) caigué. Qui sí que ho va haver de fer va ser l'australià Casey Stoner (Honda) per vèncer per 15 mil·lèsimes el nord-americà Ben Spies (Yamaha) en MotoGP.

L'italià Michele Pirro (Moriwaki) va aconseguir una fita històrica en la seva carrera esportiva i, de passada, fou la millor manera d'homenatjar el seu amic i company mort a Malàisia, Marco Simoncelli, ja que guanyà amb gran autoritat en la correguda de Moto2.

En els 125 cc es va imposar Maverick Viñales (Aprilia), que va sumar el quart triomf de la temporada i el segon de consecutiu, encara que el protagonista final va ser Nico Terol, que es va proclamar campió del món sense haver d'esperar fins al final de la prova.

En la tercera volta, Terol va poder respirar tranquil, perquè el seu únic rival pel títol, el francès Johann Zarco (Derbi), caigué i no podia continuar, fet que deixava el camí lliure al seu rival, que es va animar i va començar a remuntar posicions fins a arribar a ser líder en alguns moments.

Terol va intentar escapar-se dels adversaris, però en el tram final de la correguda Maverick Viñales i Héctor Faubel (Aprilia) van tornar a atacar Terol, que per damunt de tot volia ser al podi i que va deixar fer als seus oponents en espera d'una errada. Viñales es va destacar i Faubel no va poder seguir-ne el ritme, la qual cosa va aprofitar Terol per col·locar-se segon i garantir-se la presència al podi com a flamant campió del món.

Stoner va obtenir la seva desena victòria de la temporada i ho va fer demostrant la força dels grans campions, sense donar per perduda la cursa en cap moment i avançant el nord-americà Ben Spies (Yamaha), a qui avantatjà amb prou feines de quinze mil·lèsimes de segon a la recta de meta. Des del principi i fins al moment en què va començar a ploure, Casey Stoner va ser un sòlid líder de la correguda, però amb l'aparició de l'aigua el seu gran avantatge va desaparèixer i Ben Spies i l'italià Andrea Dovizioso (Honda) van arribar després al seu rebuf, si bé l'únic que el va superar va ser Ben Spies.

En aquell moment Pedrosa havia quedat despenjat de la baralla pel pòdium i també de ser tercer en el campionat, ja que no podia mantenir el ritme dels adversaris quan l'aigua començà a banyar l'asfalt de Xest.
En la darrera volta, Ben Spies es va pensar que tot estava guanyat, però Casey Stoner no havia tirat la tovallola i, per acceleració i velocitat, va acabar guanyant-lo pràcticament al damunt de la línia d'arribada.

L'italià Michele Pirro (Moriwaki) va retre un més que digne homenatges al seu difunt company Marco Simoncelli i es va adjudicar la victòria en Moto2, mentre que el campió del món, l'alemany Stefan Bradl (Kalex), va caure en la tercera volta. Pirro, que portava una imatge de Simoncelli en el carenat de la moto, ja havia estat el més ràpid en els entrenaments i en cursa va saber esperar l'oportunitat de doblegar els seus rivals quan la situació es va aclarir per aconseguir la seva primera victòria en el Mundial de motociclisme de Moto2.