La capacitat de sacrifici com a clau de l’èxit

L'entrenador de Rafel Nadal, el seu oncle Toni Nadal, assegurà ahir que l'èxit del jugador mallorquí està en la "capacitat de sacrifici" des que va començar la seva carrera de ben al·lot. El tècnic va pronunciar una conferència en el XIV Congrés estatal d'empresa familiar, que té lloc a l'auditori Miguel Delibes de Valladolid. El preparador de l'astre illenc, número dos del món en l'actualitat, confessà que al seu nebot "li hauria agradat més destacar en el futbol, sobretot si hagués tingut l'oportunitat de fitxar pel Reial Madrid". Tanmateix, els seus èxits en el tennis des que començà a practicar-lo, a edat de 5 anys, l'il·lusionaren prou per decantar-se per la raqueta i quan en tenia 11 ja s'entrenava com a professional, si bé ho compaginava amb el futbol i amb els estudis.

Toni Nadal relatà una sèrie d'anècdotes viscudes durant la trajectòria del deixeble, en la qual, reconegué, ha estat un entrenador "dur", perquè sempre ha cercat "aquest punt d'insatisfacció" amb vista a continuar millorant.
"Estava més pendent de la formació del seu caràcter que de l'aprenentatge com a tennista", revelà el preparador, en una societat en la qual "costa acceptar la responsabilitat i el culpable de tot sempre és el veí".

La millor tàctica, prosseguí, ha estat en tot moment "la màxima implicació i l'esforç", que han portat Rafel Nadal a derrotar rivals tan forts com el suís Roger Federrer, actual número quatre del món, sols perquè el manacorí "hi ha posat una mica més d'il·lusió que ell" en alguns partits en els quals s'han enfrontat. No obstant això, va admetre que n'hi ha que han triomfat en la vida "sense ser gaire ordenats" i fins s'han acostat "a la genialitat" i que avui dia "l'esforç, realment, està en desús". Enfront d'això, defensà que "és bo que l'aprenentatge costi" i convé "no fer allò que t'agradi, sinó que t'agradi allò que fas", uns valors que ha inculcat des de sempre al nebot. En aquest context, es va referir a la seva "capacitat de sacrifici", que li ha permès superar moments durs, com ara la lesió de peu el 2005.

"Sempre he cregut en Rafel", asseverà Toni Nadal, que el qualificà d'"al·lot normal". "He tingut la sort de fer feina amb un al·lot molt educat, molt obedient, que constantment s'ha deixat guiar", afegí, atès que l'hauria "frustrat d'allò més haver d'entrenar un maleducat". L'oncle del tennista illenc va afirmar que mai no ha pretès que el seu familiar "fos un model per a la societat, sinó que no fos un mal exemple per a la gent, que se sentís una persona normal i no un triomfador". "L'èxit et confon", va sentenciar.