Tomeu MartíPalma16/10/11 0:00
TW
0

Tòpics
El futbol és un esport ple de tòpics repetits fins a la sacietat. Alguns d'aquests tòpics pretenen endevinar una cosa gairebé impossible (perquè, com diu un altre tòpic, "no hi ha rival petit"), com és qui guanyarà el matx. El tòpic en qüestió proclama que "a entrenador nou, victòria segura". Bé idò ahir el Mallorca trencà aquest tòpic i acabà empatant en el darrer sospir a Son Moix. Això sí, l'empat aconseguit en el debut de Caparrós com a màxim responsable tècnic del conjunt vermell té el valor de ser contra un dels grans de la Primera Divisió, el València. De totes maneres, em fa l'efecte que caldria contrastar el tòpic de les victòries segures quan es canvia d'entrenador amb l'estadística.

L'estadística
No en som un gran seguidor, de les estadístiques. N'hi ha que em fan gràcia, n'hi ha que expliquen coses i n'hi ha que no serveixen per a res. Ahir en vaig llegir una de curiosa. I que em va fer poca gràcia. Sabeu quin és l'equip a qui més vegades ha derrotat Caparrós? Idò el Mallorca, concretament 11. Sabeu quin és l'equip que més vegades ha guanyat els equips entrenats per Caparrós? El Reial Madrid. 14 pics, que ja n'hi ha. La part més interessant és que Caparrós, que ha entrenat a la Primera Divisió Sevilla, Deportivo de la Corunya i Atlètic de Bilbao, no ha estat mai destituït. Estic segur que aquesta és una estadística que el Mallorca de Serra Ferrer pot rompre.

Qatar
Un València que aspira a fer-se més gran i que per això, segons sembla, està disposat a pactar amb el diable, en aquest cas a canvi d'uns quants petrodòlars vençuts de Qatar.

Cúper
El dia que s'enfrontaven dos dels seus equips a Son Moix, Cúper visitava el Barça de Guardiola. Un xoc que no em vaig voler perdre. Dos tècnics amb filosofia tàctica tan diferent, però a la recerca de l'excel·lència. Dos tècnics pels quals sent autèntica admiració.

I per acabar, un llibre
Avui us recoman un dels llibres que formen part de la millor literatura que envolta el món del futbol. És un llibre de l'escriptor i periodista uruguià Eduardo Galeano, titulat Fútbol a sol y sombra, que es va publicar l'any 1995, però del qual sortí una edició ampliada l'any 2010. Fútbol a sol y sombra és un homenatge al futbol, "música del cos, festa dels ulls", i també denuncia les estructures de poder d'un dels negocis més lucratius del món. Amb aquest llibre, l'autor ha volgut fer amb les mans allò que mai no va poder fer amb els peus. Galeano de petit volia ser futbolista, però, com ens explica, només jugava bé, fins i tot molt bé, mentre dormia.