Coratge i orgull en plena crisi 2-2

El Reial Mallorca suma un puntet de tranquil·litat. El conjunt illenc empatà a Pamplona davant l'Osasuna (2-2) en un partit intens, que hauria pogut guanyar, però que també hauria pogut perdre. Hemed, de penal, traduïa al marcador la superioritat dels mallorquinistes en el matx, poc després que se'n complís la primera mitja hora, però Raúl García, de cap i al servei d'un córner, empatava en el temps de perllongació de la primera meitat. Ja a la segona part, també fou Raúl García, i també de cap i a la sortida d'un córner, qui posà en avantatge els homes de Mendilíbar. El conjunt navarrès era aleshores millor, el Mallorca es va quedar amb deu, però Hemed, una altra vegada de penal, aconseguí empatar.

El Reial Mallorca viu instal·lat en una crisi de grans proporcions. La setmana ha estat intensa amb l'adéu de Michael Laudrup i la guerra oberta i sense treva entre el màxim accionista, Llorenç Serra Ferrer, i el director general, Pere Terrasa. Tard o d'hora, les tensions dels despatxos arriben al terreny de joc. Ahir, emperò, el conjunt illenc afrontà el partit amb coratge, il·lusió i professionalitat. Era un duel històric, ja que el millor futbolista mallorquí de la història -Miquel Àngel Nadal- debutava a la banqueta. El manacorí va saber aïllar la plantilla de la crisi i, amb un plantejament valent, aconseguí que l'equip sumàs un valuós punt. La plantilla està cohesionada, viatjaren tots a Pamplona -fins i tot el lesionat Nunes- i quedà ben clar que la crisi dels despatxos encara no ha arribat al terreny de joc.

Miquel Àngel Nadal va fer un plantejament valent. Alineà Aouate, com sempre, a la porteria, mentre que, en defensa, Chico, que superà la darrera prova física abans de l'inici del partit, i Ramis jugaren de centrals. Zuiverloon ocupà el lateral dret i Pedro Bigas se situà a l'esquerre, convertint-se així en el futbolista balear número 50 a debutar en el primer equip. Pina i Martí reberen la batuta per dirigir l'equip al centre del camp, amb N'Sue i Castro a les bandes. I en atac, dos davanters, Víctor i Hemed.

Des del primer moment, el Mallorca es mostrà ben posicionat i les aproximacions perilloses a l'àrea rival començaren a sovintejar. Pina i N'Sue disposaren de clares oportunitats i convertiren el porter Andrés Fernández en el millor home de l'Osasuna. El Mallorca era millor, jugava amb criteri, amb intensitat, pressionava, però faltava el gol.

Per uns instants, l'Osasuna semblà que reaccionava, però Aouate avortà l'ocasió més clara dels navarresos amb una gran aturada. Poc després que es complís la primera mitja hora de joc, Miguel Flaño va fer un clar penal a Hemed, que l'israelià s'encarregà de transformar en gol.

L'Osasuna estava contra les cordes i Mendilíbar intentà donar consistència al centre del camp amb l'entrada de Nekouman.
Als darrers minuts, abans d'arribar al descans, l'equip navarrès accelerà i Aouate envià a fora una rematada de Nino. Tot seguit, Raúl García, de cap i a la sortida d'un córner, empatà el duel. La defensa havia badat i el marcador assenyalava ara un empat injust.

Osasuna millorà a la segona meitat, passà a dominar territorialment el partit i deixà d'abusar del joc directe. Raúl García desnivellà el partit amb un gol idèntic a aquell que ja havia fet en el primer temps. Cejudo va treure de banda, i el migcampista dels navarresos, de cap, superà Aouate.

El Mallorca, aleshores, estava mig KO. Nadal cercà solucions i féu entrar Alfaro al camp, per substituir un rebentat Víctor. El partit semblà del tot decidit quan l'àrbitre madrileny Velasco Carballo expulsà N'Sue, per una agressió a Lamah. Nadal, així i tot, fou valent i Pereira entrà per Castro. El Mallorca cercava l'empat, tot i que ho feia amb més voluntat que encert. Però quan faltaven 13 minuts per al final, un clar penal de Lamah fou transformat per Hemed en l'empat definitiu. El conjunt illenc havia aconseguit un puntet de tranquil·litat.