Espanya entra a la llegenda (98-85)

ESPANYA: Pau Gasol (17), Rudy (14), Navarro (27), Calderón (17) i Marc Gasol (11) -equip inicial-, Ricky, Llull (4), Sada (2), Reyes (2), Claver, San Emeterio i Ibaka (4).

FRANÇA: Noah (11), Batum (10), Parker (26), Pietrus (4) i Diaw (12) -equip inicial-, Seraphin (4), Albicy (1), Kaudi (3), Traore (4), De Colo (2), Tchicamboud i Gelabale (8).

PARCIALS: 25-20, 50-41 (descans), 75-62 i 98-85 (final).

ÀRBITRES: Luigi Lamonica (Itàlia), Ilija Belosevic (Sèrbia) i Sreten Radovic (Croàcia). Pietrus i Noah foren eliminats per cinc faltes personals.

La selecció espanyola es va proclamar ahir campiona d'Europa de bàsquet després de derrotar la de França en la final per 98-85, en un partit que va convertir en una obra d'art, que va manejar a força de qualitat i en el qual mai no va deixar marge per a la reacció del rival. Espanya reedita la medalla d'or de fa dos anys a Polònia i entra així en un lloc destacat de la història del bàsquet. Malgrat que les coses no van començar bé per a la selecció espanyola, les quatre primeres cistelles gal·les foren esmaixades, pels desajustaments defensius, i no es va allargar el nerviosisme perquè un triple de Navarro i dos punts de Pau Gasol van temperar els espanyols.

I un triple de Calderón, als cinc minuts de partit, va significar el primer avantatge dels espanyols, que ja no van deixar d'estar per davant en el marcador, encara que per escassa diferència. La millora en la defensa dels de Sergio Scariolo i el bon percentatge en el llançament donaren vida a l'equip espanyol. El final de quart va ser espectacular, un duel a triples que va acabar en empat. Navarro va obrir les hostilitats, li va respondre Parker, Marc Gasol va agafar el relleu i Batum va tancar la sèrie per firmar un 25-20 al final dels primers deu minuts.
En el segon quart, començà el festival taponador de Serge Ibaka, en pista per les dues personals xiulades a Pau Gasol. El pivot nacionalitzat sembrà el terror entre els francesos amb 'capells' que repartí a tot arreu. Fins a cinc taps van portar la seva firma. Rudy també despertà i amb sis punts seguits en l'equador del període elevà la renda per sobre dels deu (46-34 en el min. 16).

La selecció francesa va estrènyer les dents i Batum, company de Rudy a Portland, a l'NBA, li va donar la rèplica posant el seu equip per sota de la barrera psicològica dels deu punts. En el descans, 50-41. Si en la primera part els atacs es van imposar a les defenses, estava clar que aquesta situació no podia continuar durant gaire temps. La selecció francesa va endurir els contactes. Els rebots es van posar més cars i l'equip espanyol va aguantar l'empenta i va respondre amb tècnica, amb classe i amb virtuosisme. En el minut 24 (60-49) Navarro, Marc i Pau van firmar la jugada del partit, amb dues assistències memorables i una esmaixada colossal de Pau.

França estava ferida però no morta i cinc punts seguits amb triple de Gelabale i cistella de Noah semblaren donar-los ales, però un triple de Navarro va tornar a deixar freds els gals, (65-54, min. 26). Quan faltaven dos minuts per finalitzar el tercer període i amb 69-56 al marcador, Espanya no va aconseguir establir les bases per tancar el partit, amb dos triples fallats per Rudy i per Navarro. Navarro i Parker mantenien el seu particular duel anotador, 22 per l'espanyol i 20 pel francès, al final del tercer període, 75-62, després d'una nova obra d'art espanyola, un alley-hoop entre Rudy i Llull, per emmarcar.

La selecció francesa començà el període definitiu molt tocada moralment, perquè l'equip espanyol no només va respondre físicament a la seva proposta, sinó que va afegir gotes, gairebé ruixats per moments, de qualitat al joc.
En el primer minut, amb dues grans defenses i un contracop, va ampliar la diferència a 75-62. Un altre cop moral.
Espanya sabia el guió a aplicar: defensa, serietat, rapidesa, qualitat i, sobretot, concentració. Una zona, amb la intimidació d'Ibaka i Pau, va desmoralitzar més els francesos i el partit, sobretot després d'una nova diferència màxima, 84-68 (min 33). Els d'Scariolo manejaren els temps a la perfecció i controlaren el partit per acabar penjant-se la medalla d'or, la segona consecutiva que li permet entrar en un lloc privilegiat de la història.