No val la Penya, 0 - Màlaga City, 1

Tomeu MartíPalma18/09/11 0:00

El que sí val la penya
El que més va valer la pena de desplaçar-se fins a Son Moix va ser veure el concert de Tomeu Penya. No sabem si en Tomeu, seguidor del Mallorca, ho va passar gaire bé ahir amb aquesta espècie de simulacre de partit de futbol que visquérem.
Recordem que en Tomeu Penya és una persona vinculada al món del futbol. Durant uns anys va ser el president del club del seu poble, el CE Vilafranca, amb el qual encara col·labora i del qual, lògicament, en va fer l'himne: Mallorquí, un divertit himne d'amor cap a Mallorca, inspirat en els càntics que es fan als estadis de futbol i que aquest passat estiu va servir per enregistrar el lipdub del municipi (el podeu veure a www.mallorcamagrada.cat).

El Màlaga City
El Màlaga s'endugué ahir els tres punts en joc, però segons el nostre modest parer no va oferir la imatge que s'espera d'un club que, amb l'entrada dels petrodòlars, està obligat a fer ombra, no sé si a Barça i Madrid, però sí a València i Sevilla.
L'aposta del xeic, Al-Thani, propietari del club andalús, ens recorda la del Manchester City, que va escalant posicions en el rànquing mundial, però encara no ha aconseguit títols.
El repte de Manuel Pellegrini és conjuntar les estrelles que li han posat al vestidor i convertir un grup de cracks en un equip eficient. No és fàcil.

Van Nistelrooy
Ruud van Nistelrooy és un dels cracks d'aquest nou Màlaga City. Van Gol (Aixa és com se l'anomena) ha jugat al PSV holandès, Manchester United, Reial Madrid i Hamburg i ha aconseguit ser màxim golejador de les lligues holandesa, Premier i la del Banc de Bilbao.

Sense gol
Si el Màlaga té Van Gol, el Mallorca de la present temporada apunta una mancança terrible: la capacitat golejadora. De moment, les dades són terribles: en tres partits de lliga només hem marcat un gol i el va fer en De Guzmán, que ja no és al Mallorca.

Un llibre
I per acabar, la recomanació d'un llibre: el del magnífic comunicador Joaquim Maria Puyal, titulat Aicnàlubma. El llibre és una autèntica tesi sobre el paper dels mitjans de comunicació audiovisual. El mestre Puyal ens hi ofereix una excel·lent lliçó, que és que el bon professional de la comunicació "pensa el que vol dir. Reflexiona sobre allò que val la pena dir. Té clar com ho ha de dir. I, a partir d'aquí, construeix la manera de dir-ho perquè els oients o televidents ho puguin entendre".
El llibre de Puyal és també una visió panoràmica sobre els mitjans de comunicació i el seu efecte cap a nosaltres. Una reflexió sobre el sentit social de l'activitat periodística. Un recordatori de que la TV és, per damunt de tot, un servei públic. Una proposta per canviar l'actual paradigma de la televisió basat en "el negoci de la indústria" per un de nou, "els drets del receptor". I un al·legat a favor de situar l'individu, l'ésser humà, en el centre del sistema.