...i altres herbes

Rafel Nadal
Em cridaren molt l'atenció les declaracions de Rafel Nadal a Ultima Hora Radio envers el Reial Mallorca. El tennista manacorí, que és accionista de l'entitat, es mostrà molt crític amb els darrers esdeveniments. La família Nadal, en general, no està gens satisfeta de com es fan les coses a la Societat Anònima Esportiva. Per cert, durant aquests dies s'ha pogut veure Sebastià Nadal parlant llargues estones amb l'intermediari futbolístic Josep Maria Minguella. Ah, per cert, Rafel Nadal es va interessar a saber quins eren els futbolistes sud-americans que s'han incorporat al filial.

Venda
Un grup d'empresaris madrilenys està articulant una oferta de compra del Reial Mallorca. La idea d'aquest grup és iniciar converses amb Llorenç Serra Ferrer, tan aviat com sigui possible -abans que acabi setembre-, i concretar un acord el mes d'octubre. Es tracta d'un projecte seriós, que compta amb homes de contrastada experiència en el món del futbol. De tota manera, molt quantiosa haurà de ser l'oferta perquè Serra Ferrer estigui disposat a vendre el seu paquet accionarial.

Cimera
El Reial Mallorca no acudí a la reunió de dotze equips de Primera Divisió que aposten per un nou model de repartiment dels drets audiovisuals. Per què? M'agradaria pensar que el Mallorca és un equip amb criteri propi, que no està a les ordres de Madrid, Barça o Mediapro.

Guardiola
Tinc una antipatia natural pels poderosos, pels triomfadors, pels que manen. Detest la perfecció, l'ordre i, sobretot, la falsa modèstia, que sempre m'ha semblat la sobèrbia més repulsiva. En canvi, m'agraden les causes perdudes, els reptes impossibles, els derrotats, l'afany de superació, l'esforç, la lluita... És per això que és ben habitual que desitgi la derrota dels esportistes més destacats, dels números 1, dels campions... Però el Barça i Guardiola són una excepció. No som del Barça, però m'agrada que el conjunt blaugrana guanyi. És, en definitiva, el triomf de la derrota. Guardiola va rebre dijous la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i, com quasi sempre, va elaborar un discurs prou interessant. Va dir, entre altres coses, que "no vull ser exemple de res". Explicà també que "tot ho dec als entrenadors i companys del passat i als jugadors que ara tinc a les meves ordres: tot allò què sóc ho he après d'ells". Em va agradar especialment escoltar com Guardiola recordava una frase de l'entrenador d'handbol Valero Rivera, que assegurà tenir sempre ben present. "El Barça ens fa bons a tots", recordà Guardiola que li havia dit Rivera. El tècnic blaugrana, en una frase molt lloada per la premsa catalana, digué que "si ens aixequem ben d'hora, i sense retrets, som un país imparable". Guardiola, en tot el seu discurs, transpirà passió pel futbol, per la seva feina. Artur Mas, Sandro Rosell, Evarist Murtra i Mònica Terribas glosaren també la figura del tècnic de Santpedor. Terribas, directora general de TV3, recordà que Nadal, en el programa de 1994 Un tomb per la vida dedicat a Guardiola, digué que "el futur del Barça és aquí". Terribas, que llavors treballava amb Joaquim Maria Puyal al programa, ho recordà amb un emocionat discurs.