Tissone: “Les comparacions no em creen gens de pressió”

El Mallorca va presentar ahir el futbolista cridat a omplir el buit deixat al centre del camp vermell per Jonathan De Guzmán, Fernando Damián Tissone, Tisso, (Quilmes, Buenos Aires, 1986). L'italoargentí, el setè reforç de l'estiu, desembarcà a l'Illa convençut de les seves possibilitats i de la seva capacitat per fer oblidar un futbolista que també arribà sent un desconegut. La nota d'humor la posà quan confongué Jonathan amb el seu germà Julien.

"El conec de quan jugava al Depor. De Guzmán és un gran jugador però no seré com ell. A Itàlia em comparaven amb Verón, però jo som Tisso. És just que hi hagi comparacions, però no hi ha cap problema ni em crea gens de pressió", explicà el jugador, que es definí com un "migcampista modern".

Està a l'expectativa de saber què espera d'ell Michael Laudrup, amb qui ahir encara no havia parlat. A més, està en forma, ja que ha realitzat tota la pretemporada amb el seu club d'origen, la Sampdoria. "Estic preparat per a tot", sentencià.

"A veure l'entrenador on vol que jugui, perquè al centre del camp puc ocupar qualsevol posició", manifestà Tissone, que arriba cedit per una temporada i per a qui, de moment, no s'ha establert cap opció de compra.
Llorenç Serra Ferrer desgranà la situació contractual en la qual es troba Tisso i avançà que aquesta opció de compra es negociarà el desembre. "De moment no hem pogut fixar una opció de compra perquè els seus drets els tenen l'Udinese i la Sampdoria al cinquanta per cent. Un dels dos clubs ha de comprar els drets de l'altre perquè nosaltres puguem fixar l'opció de compra. Hem quedat que al desembre, quan un dels dos equips està compromès a comprar el percentatge de l'altre, ho farem", apuntà Serra Ferrer.

Tissone, que reconegué que tenia altres ofertes per continuar a Itàlia, no amagà que el que el va fer decidir a fitxar pel Mallorca va ser poder jugar a la Lliga. "Tenia algunes coses a Itàlia, però quan sorgir l'oportunitat de venir a la Lliga, i sobretot al Mallorca, no ho vaig dubtar un segon", digué, i confirmà que el que l'ha portat a l'Illa han estat els seus somnis. "Els doblers són el menys important. Des de nin un somia a ser en un camp amb 60, 70, 80 o 90 mil persones. Primer pens en la meva felicitat per jugar a futbol. Després ja pensaré en els doblers, que en són la conseqüència", digué.