TW
17

El Barcelona va sumar la desena Supecopa d'Espanya, la primera que guanya al Reial Madrid, en un altre partit majúscul dels dos equips que acabà en un espectacle lamentable. El conjunt local, apuntalat per les intervencions de Valdés i per la genialitat de Messi, va aconseguir sobreposar-se a la superioritat física blanca en els darrers minuts. Cal destacar el debut de Cesc Fàbregas en un matx que finalitzà amb una tangana.

El Madrid va tornar a començar el duel asfixiant la sortida de la pilota blaugrana. Malgrat que Guardiola va alinear Busquets, Xavi i Iniesta al centre del camp, la pressió dels homes de Mourinho dificultà molt el naixement del joc del Barça.

La primera aproximació amb perill dels amfitrions es produí quan pogué trenar un seguit de passades. Messi no arribà a rematar la centrada de Pedro.

Com en el partit d'anada, fou l'argentí qui desactivà el pla de Mourinho. El davanter de Rosario es creà l'espai driblant Khedira i Carvalho, aixecà el cap i amb una passada perfecta per a Iniesta desmuntà tota la defensa blanca. El de Fuentealbilla definí picant-la davant Casillas.

Tanmateix, l'alegria dels locals durà poc. D'una errada de Piqué va néixer el còrner que desembocà en el gol de l'empat. La pilota va creuar tota l'àrea, Pepe la recollí a l'altra punta i Cristiano envià al fons de la xarxa la centrada xut del seu company. El Madrid s'aprofitava de les imprecisions que els de Guardiola tenien en la sortida de la pilota. Cristiano n'agafà una i en tragué un violentíssim xut amb la cama dreta. Valdés salvà per segona el seu l'equip tocant l'esfèrica, que s'estavellà al travesser.

El porter blaugrana va demostrar que estava més fi que la defensa, perquè uns minuts després avortà una rematada d'Özil que també portava rumb de la xarxa. Encara que la intensitat de la pressió va disminuir, els de Mourinho continuaren fent-la dins el camp de Barça. Això provocava que els amfitrions no poguessin donar continuïtat al seu joc. Tot i això, quan Messi la tocava tots els sistemes s'activaven. En una d'aquestes accions, Busquets la donà en profunditat a l'argentí, que no pogué superar Casillas.

Sí que ho va fer al límit del descans arran d'un córner amb un altre gol estratosfèric. Piqué la hi donà de tacó dins l'àrea i Messi definí picant-la suaument amb la dreta. I així morí el primer temps. L'entrada de Marcelo en el descans va tornar a revolucionar el partit. El joc va ser més travat, però també més elèctric. El brasiler tenia aquesta missió i la va complir fil per randa. Va treure de polleguera Messi amb una coça sense pilota. El Madrid necessitava com a mínim un gol, però el camí cap a Valdés estava barrat, fins que Sergio Ramos trobà una encletxa en un servei de córner. El seu cop de cap sortí fregant el pal dret de Valdés i féu emmudir el Camp Nou.
Els de Guardiola estaven curtcircuitats per la pressió i per la contundència que feien servir Pepe, Sergio Ramos i Marcelo. Tot i això, el Barça no passava pena.

Aprofitant una indecisió en el rebuig d'un córner, Benzema va fer pujar l'empat al marcador. Un cúmul d'errors a l'interior de la petita acabà amb una rematada del francès que, enmig d'un bosc de cames, entrà dins la porteria. El Barça, però, té el millor jugador del món. Messi, associat amb Cesc i Adriano, marcà el gol definitiu.