El Camp Nou decidirà (2-2)

El Camp Nou serà el jutge de la Supercopa. El Madrid i el Barça empataren a dos en un partit elèctric, digne dels dos colosos del futbol de l'Estat, que respectaren les senyes d'identitat dels seus dos entrenadors, José Mourinho i Pep Guardiola. Els blancs ho feren amb un pressió asfixiant, amb un joc que a estones superà la duresa i una verticalitat demolidora.

Els blaugranes, que no oferiren la millor versió, ho feren cuidant la pilota i associant-se al voltant d'un Messi que tornà a demostrar que és el millor, atès que fou l'origen dels dos gols blaugranes. No es pot deixar d'assenyalar els debuts d'Alexis i Thiago, ambdós amb molt bona nota.

El matx va començar alegre, amb els dos equips cercant la porteria rival, però amb un Madrid més desinhibit que va aconseguir el control del joc en els primers minuts. Víctor Valdés va salvar el primer gol blanc en el minut 10 després de treure una gran mà a rematada de Benzema.

La descoordinació de la defensa del Barça s'evidencià en la primera diana blanca. El davanter gal es va desfer d'Abidal i posà una pilota interior perquè Özil inauguràs el marcador. El Madrid en volia més i Cristiano ho demostrà amb un xut que Valdés aturà. Els blancs varen desconnectar el centre del camp del Barça amb una pressió asfixiant i varen obtenin el domini de l'enfrontament en els minuts inicials del xoc. Iniesta, Thiago i Keita no varen imposar la seva associació per arrancar el motor blaugrana. Això va provocar que Messi no tocàs la pilota.

Khedira va ser l'escollit per protagonitzar el paper de ca de presa de Mourinho. A més, Benzema es mostrava molt actiu i en el minut 29 tornà a posar a prova Valdés. Quan més patia el Barça, Messi entrà en acció. Anà a recollir al centre del camp i creà superioritat per obrir a la punta esquerra de l'atac per Villa. L'asturià amenaçà d'entrar a l'àrea i des del vèrtex la clavà a l'escaire oposat de Casillas: un senyor golarro. Tot i que els blaugranes no tenien fluïdesa en el joc i es veien superats pels blancs, aguantaven. I és que el nivell de la pressió blanca va disminuir.
Les concessions blaugranes en defensa sovintejaren en la primera part i, en el minut 33, una badada d'Abidal va estar a punt de significar el segon. Però Mascherano, providencial, envià la pilota a córner quan Benzema es preparava per rematar sol davant Valdés.

Al límit del descans, el millor jugador del món tornà a entrar en escena amb la participació de Thiago, sublim, i Alexis com els secundaris. L'argentí va servir una falta a tres quarts de camp cap a la nova perla blaugrana, que de primera serví pel xilè. Aquest la va tornar a l'argentí, que després d'entrar fins a la cuina superà Casillas. Havien culminat la remuntada sense oferir la millor versió. En la represa, els papers es capgiraren. Els blaugranes es trobaven més còmodes damunt la gespa amb un Madrid que semblava entregat. En aquest escenari arribà el gol de l'empat blanc. Pepe aguantà d'esquena dins l'àrea després d'una jugada a pilota aturada i la serví perquè Xabi Alonso superàs Valdés enmig d'un bosc de cames. Els de Mourinho creixeren i arribaren amb claredat a la porteria de Valdés. Tanmateix, el marcador no es va moure i tot es decidirà d'aquí a dos dies.