...i altres herbes

TW
0

La presentació
Les presentacions, en aquesta època multimèdia, han deixat de tenir sentit. Anys enrere, suposaven la primera oportunitat per conèixer les noves incorporacions, per veurer-les en acció. Ara per ara, emperò, ja ho sabem tot dels nouvinguts i, fins i tot, hem pogut presenciar el seu joc en diferents partits retransmesos per televisió. Avui, en tot cas, s'ha d'apostar per una presentació-espectacle que desperti l'interès tant dels aficionats com del televident. El Mallorca, auster per necessitat, va fer dissabte una presentació senzilleta, sense estridències, però lluny del desitjable. El trofeu Ciutat de Palma és un compromís ineludible per contracte amb IB3 i, per tant, s'ha de mantenir. Ara bé, és evident que s'ha de treballar de valent per aconseguir que Son Moix registri una bona entrada.

Dissabte, només hi havia 9.435 espectadors. Ah, i encara hi ha una cosa ben important per millorar: els parlaments. No hi seria de més que tant el capità com l'entrenador -Nunes i Laudrup- fessin els discursos en la nostra llengua. Clar, en tot cas, és just assenyalar que els mateixos mallorquins no ajudam gaire a la normalització del nostre capità i entrenador. Ho dic pensant en el president, Jaume Cladera, que quan es dirigí als futbolistes i als tècnics canvià de llengua i passà a parlar en castellà. Déu meuet! En qualsevol cas, és ben just també remarcar que Cladera intentà, com a mínim, transmetre una mica de sentiment.

Quina barra!
El Reial Mallorca està en concurs de creditors i, evidentment, tant pels accionistes com pels administradors concursals és prioritari vetlar perquè l'equip continuï a Primera Divisió. És la millor manera de cuidar l'entitat i també de garantir que els creditors puguin cobrar. El Reial Mallorca pretén que els creditors cobrin només el 50 per cent del deute i en cinc anys. I arribats en aquest punt, és imprescindible recordar que el Mallorca deu doblers a alguns clubs que són també competidors a la Lliga i que, com la immensa majoria de creditors, només cobraran la meitat del deute i en cinc anys. Em sembla injust, i més encara si consideram que el nostre estimat Mallorca té l'oportunitat de vendre un futbolista com De Guzmán -que arribà amb cost zero gràcies a Serra Ferrer- per vuit milions d'euros. Clar, també s'ha de considerar que l'equip necessitarà reforçar-se. Dies enrere, vaig llegir unes declaracions del president del Vila-real, Fernando Roig, que em cridaren l'atenció. Apostava pel descens dels clubs que fessin concurs de creditors. Hi estic d'acord, però em sembla evident que aquesta norma, en cap dels casos, no pot tenir efectes retroactius; és a dir, que el Mallorca no se'n pot veure afectat.

De pesca
Em diuen que fa dies es va poder veure l'expresident Mateu Alemany de pesca per aigües del Port d'Andratx. A bord d'un llaüt familiar, sembla que Alemany s'aixecà ben prestet per anar de pesca. Em comenten que, interrogat sobre on anava a pescar, respongué de manera clara i ben entenedora: "A la mar". Idò! I és que hi ha secrets que mai no s'han de revelar.

Barallats?
No! El vicepresident esportiu, Llorenç Serra Ferrer, i el gerent, Pere Terrasa, no estan barallats. Ara bé, és ben cert que discutiren pel fet que el Mallorca amagàs Alfaro a la premsa. Terrasa no ho entenia. Jo tampoc.