Queda molt per fer 0-1

El Nàpols s'emportà la XXXVI edició del trofeu Ciutat de Palma després d'imposar la lògica. Els italians demostraren per què són un equip de Lliga de Campions sense gran part dels seus millors jugadors. El Mallorca evidencià que encara necessita un punt més per afrontar el debut a la Lliga amb garanties.

El Nàpols sortí al terreny de joc amb una marxa més que els homes de Michael Laudrup. En els primers minuts, el Mallorca no va superar el centre del camp davant la pressió que exercien els homes de Walter Mazzarri. I és que en el primer minut Campagnaro rematà un córner al travesser. En els moments següents, dos córners més evidenciaren la millor sortida dels visitants. El Mallorca estava embotellat i encara no s'havia adonat que davant hi tenia un equip que juga la màxima competició continental.

Els vermells no es trobaven còmodes. El sistema que plantejà el conjunt napolità, un 3-4-3 que es transformava en un 5-3-1 en defensa, va ofegar la línia medul·lar dels locals. Laudrup va apostar per la qualitat i alineà Martí, De Guzmán, Tejera, N'Sue i Alfaro, que s'intercanviaren la posició durant els primers quaranta-cinc minuts. Tots ells, però, intentaven trobar el camí de la porteria rival pel centre. Massa difícil davant la xarxa de pressió planificada pel Nàpols.

Quan semblava que el Mallorca havia pres el pols al duel, arribà el gol italià. Entre Dossena i Santana retallaren Zuiverloon per la banda dreta de la defensa vermella. D'aquesta manera, Santana va treure una centrada mil·limètrica per a Zuñiga que, sol a la frontal de l'àrea petita, rematà de cap al fons de la xarxa.

La diana visitant no feia més que evidenciar la superioritat del Nàpols. Sense les seves estrelles Cavani, Lavezzi i Hamsik, els de Mazzarri no tenien dificultats per mantenir a ratlla els migcampistes illencs. Això impedia que Hemed pogués entrar en joc. Tot i la seva solitud a la davantera, l'israelià tornà a mostrar les seves qualitats: entrega, sacrifici, joc amb el cos i la porteria entre cella i cella. I és que el Mallorca no trobava la manera de trenar jugades per apropar-s'hi amb criteri.

Tot i això, els homes del tècnic danès havien sortit del seu camp i no se sentien esclafats per la pressió visitant. Una d'aquestes jugades embullades al voltant de la porteria defensada per Rosati suposà l'inici dels millors minuts dels amfitrions, els cinc darrers de la primera part. N'Sue, un dels més actius durant tot el partit, va guanyar la línia de fons i aconseguí fer la centrada de la mort. El destinatari era Hemed, però un rebuig la deixà franca per a Tejera, que arribava sol de darrere. Rosati protagonitzà la primera aturada de mèrit traient una pilota que molts ja veien dins la xarxa.

El córner posterior va propiciar una rematada espectacular de Martí que s'estavellà al pal. El llançament final de De Guzmán es va perdre fora de porteria. El Mallorca arribà al descans quan millor jugava. El retorn a la gespa es produí sense Nunes, que amb molèsties deixà el seu lloc a l'eix de la defensa a Martí Crespí. Els deixebles de Laudrup sortiren més centrats i feren una passa endavant. De Guzmán i Alfaro s'oferiren més i això es va conèixer.

Rosati va tornar a salvar el seu equip quan en el minut 65 va evitar el gol d'N'Sue, el millor dels locals. En aquest segon temps, els italians es conformaren amb el resultat i esperaren un Mallorca que, amb Castro i Pina al camp, creà més perill. N'Sue va tenir dues ocasions més després que Hemed, primer, i Alfaro després, li servissin dues pilotes magnífiques. La primera anà fora i la segona tornà a topar amb un mà miraculosa de Rosati. Els vermells s'abocaren damunt la porteria del Nàpols, però sense la sort d'empatar.sss