... i altres herbes

Organització (I)
El president del Reial Mallorca, Jaume Cladera, anuncià setmanes enrere en aquestes pàgines que el seu compromís amb l'entitat finalitzava el passat 30 de juny. Aleshores, en tot cas, ja deixà la porta oberta a la seva continuïtat. Idò bé, ja sabeu que, finalment, Llorenç Serra Ferrer va convèncer Cladera, que continuarà en el càrrec. La relació entre els dos poblers és encara boníssima, tot i que mantenen discrepàncies sobre el millor model per al Reial Mallorca. El president té ben clara quina és l'estructura ideal de l'entitat i us puc assegurar que s'han fet passes en aquest sentit, malgrat que encara hi ha llacunes importants. Cladera, per exemple, considera que el més normal, que allò que el sentit comú indica és que el president del Reial Mallorca hauria de ser Llorenç Serra Ferrer, que és també -com sabeu- el màxim accionista de l'entitat. Però Serra Ferrer s'hi ha negat de manera clara i rotunda. En qualsevol cas, el president tenia clar que l'entitat havia de disposar d'un secretari tècnic que actuàs sota les ordres de Serra Ferrer. La figura del director esportiu, emperò, continua sense existir. Així, Serra Ferrer es troba exposat a la crítica de tots els mallorquinistes si aquest o aquell fitxatge no donen el resultat esperat. I aquesta, evidentment, no és la situació ideal. El sentit comú, que no és el més comú dels sentits, assenyala que en l'estructura del Mallorca hi hauria d'haver un secretari tècnic o director esportiu.

Organització (II)
I era una obvietat, i així ho varen dir -per escrit- els administradors concursals, que era imprescindible reforçar-ne l'estructura administrativa. En aquest sentit, s'ha fitxat Pere Terrasa. L'exdirector general d'IB3 ja fou director de gestió del Mallorca i és, sense cap dubte, un professional perfectament capacitat. Dit això, no em quedaria tranquil si no us exposàs que em sembla estèticament horrorós que Terrasa, que ha cobrat fa relativament poc temps una indemnització milionària del Reial Mallorca, sigui ara contractat per la Societat. Els administradors concursals Sebastià Frau, José Miguel Cregenzan i Pedro Mir sembla que no s'han manifestat en contra del retorn de Terrasa i, per tant, segur que no hi ha cap problema legal. Ara bé, estèticament és una operació rebutjable. I tampoc no és gaire estètic que hi hagi accionistes que cobrin de la Societat. Tothom, evidentment, té dret a cobrar per la feina que fa. Però d'això ja us en parlaré un altre dia.

Organització (III)
Hi haurà també canvis ben substancials a Son Bibiloni. Pep Sansó, fins ara director del futbol formatiu, ha deixat el càrrec. Serra Ferrer ha encertat amb el substitut, tota vegada que Antoni Prats ja treballa a la ciutat esportiva de Son Bibiloni. L'exporter del Reial Mallorca és un home rigorós, que no està disposat a posar en perill el seu bon nom. Vull dir que mai de la vida no es convertirà en un titella de ningú ni acceptarà segons quins disbarats. És un home de principis. Serra ha encertat, malgrat que no serà fàcil que Prats acabi la temporada a Son Bibiloni, ja que es poden preveure dificultats considerables a l'horitzó. En tot cas, podeu estar ben segurs que si Prats pot treballar amb tranquil·litat i sense pressions... els resultats seran bons. N'estic convençut. Ah, per cert, Pep Sansó, finalment, sembla que quedarà lligat al Reial Mallorca com a tècnic del juvenil B, que milita a Autonòmica. Idò!

Errades
És evident que des de l'arribada de Llorenç Serra Ferrer s'han produït multitud d'errades. Algunes varen estar ben a prop de conduir l'equip al descens la temporada passada. Enguany, i encara no ha començat la competició, ja s'han detectat importants equivocacions. És inadmissible des de qualsevol punt de vista que Webó i Castro, que acaben contracte el pròxim 30 de juny, tornassin de les vacances estiuenques sense haver renovat o sense que se n'hagués efectuat el traspàs. Aquesta mala gestió ha conduït a l'estranya situació del camerunès, que ha entrenat durant uns dies a Son Bibiloni mentre els seus companys estaven concentrats a Holanda. Afortunadament, la situació ha quedat resolta i Webó ha estat traspassat al futbol turc per 1,2 milions d'euros. Pot semblar un bon final, però, personalment, em sembla poc afortunat haver de fitxar dos davanters -ho anuncià Serra Ferrer- quan falten poc més de vint dies per a l'inici de la competició. Clar, i respecte de Castro, el Mallorca no es pot permetre el luxe que l'uruguaià quedi lliure el pròxim juny. Seria un desastre.

Atlètic Balears
Fernando Crespí, tot i que ha aconseguit dos ascensos a Segona Divisió B, és ben probablement el pitjor president de la història de l'Atlètic Balears. Ho dic perquè, ara com ara, Crespí em sembla que no és més que un titella en mans de l'empresari Bartomeu Cursach qui, una vegada que finalitzi el procés de conversió del club en Societat Anònima Esportiva, es convertirà en el màxim accionista. De tota manera, no seria gens estrany que, acabat el procés, Cursach cercàs un incondicional blanc-i-blau de prestigi social perquè presideixi l'entitat. L'Atlètic Balears -m'heu de creure- es mereix un president de bon de veres. La directiva blanc-i-blava manifestà en concloure la temporada passada la seva voluntat d'intentar mallorquinitzar l'equip. No ho ha aconseguit, però la realitat és que ha format una plantilla de gran qualitat. A més d'Antoñito i Perera, hi ha jugadors de molta vàlua, que han de situar l'equip a la zona més noble de la classificació. Ah, per cert, Fullana és de moment la gran revelació de la pretemporada. Estic ben segur que si el respecten les lesions i té una miqueta de sort es convertirà en imprescindible. L'entrenador, Gustavo Siviero, i el preparador físic, Juan Manuel Alfano, s'han sabut guanyar el respecte de tota la parròquia blanc-i-blava.

Vilafranca
No vaig tenir altra idea divendres que anar a Vilafranca. Vaig tenir una bona alegria quan em vaig topar amb Mateu Català, que fou candidat a la presidència de la Federació Balear de Futbol l'any 2004. Viu ara desconnectat del futbol i ni tan sols no exerceix de directiu del seu estimat Vilafranca, que ha caigut fins al pou de la Tercera Regional. Com han canviat les coses en pocs anys! La realitat és que des que Miquel Bestard guanyà les eleccions amb claredat a Català no ha tornat a sorgir oposició. És possible que el president Bestard ho faci tan bé que no hi ha ni un sol crític amb la seva gestió? Per cert, em donen per segur que el montuïrer Joan Pocoví, exvicepresident de la Federació, s'ha tornat a apropar a Bestard. Una coseta més, Julià, que fou capità del millor Vilafranca de la història, exerceix d'entrenador.