Chicho Lorenzo afirma que els comentaris foren manipulats.

TW
165

"Tot és molt fàcil d'entendre segons es miri, tot tan clar segons com t'ho pintin (...)", diu una cançó que aniria de meravella per entendre el prisma de les explicacions que Chicho Lorenzo oferí a dBalears. Si dilluns ens contestà els correus electrònics en alemany, ara les explicacions arriben escrites en la llengua "baléà" -les quals ens comprometérem a reproduir de manera íntegra i respectant-ne l'ortografia i la gramàtica per l'interès del contingut-. El pare del campió del món de MotoGP hi ofereix la seva versió sobre els comentaris que efectuà durant una conversa privada en un grup del Facebook i en els quals atacava la llengua catalana i "l'enemic que ens vol annexionar i eliminar la cultura, la identitat i la llengua balears".

En primer lloc, Lorenzo aclareix que el que sortí publicat en diferents diaris digitals "catalanistes" no es poden considerar declaracions seves, perquè ell no es dirigí en cap moment a un mitjà de comunicació. Apunta que el que s'ha reproduït en diferents mitjans i que provocà el tancament del seu compte a la xarxa social són uns "comentaris" realitzats dins un grup de Facebook "pro-baléà" anomenat "Per un punt Bal" -referit a l'intent d'aconseguir un domini a internet .bal-.

Lorenzo afirma que els comentaris foren "manipulats, tergiversats i trets del seu context amb la clara intenció de perjudicar-me davant el gran públic". És per això que tot seguit passa a fer cinc declaracions per deixar clar el seu posicionament respecte de la llengua, el país i la diversitat lingüística. El primer que hi exposa és que els catalans li mereixen "el mateix respecte que els habitants de qualsevol altra Comunitat Autònoma de l'Estat espanyol" -cal recordar que Jorge Lorenzo té fixada la residència habitual a Barcelona-. Tot seguit, es refereix a la pluratitat lingüística de l'Estat. En aquest sentit, destaca que "no té res en contra de la llengua catalana", la qual li mereix el mateix "respecte que el gallec, el bable, el valencià, el basc, l'aranès o el baléà".

Un cop fetes aquestes dues puntualitzacions, arriba el bessó i el que motivà els encesos comentaris a la xarxa social. Segons el seu parer, "el poble baléà" pateix un "genocidi" cultural, d'identitat i lingüístic "a mans" del catalanisme "annexionista" per integrar les Illes "en uns suposats Països Catalans". Una vegada explicada la situació, es postula com a defensor dels trets definitoris propis del poble "baléà" i mostra un rebuig total contra el procés de normalització lingüística, "imposada pels nacionalistes catalans".

Acaba amb el que definí com el seu somni. "Somii en unes islas Balears en les quals es respectin les seves formes de xerrar, la seva cultura, la seva identitat ancestral i lliures de qualsevol moviment annexionista", va desitjar un Chicho Lorenzo que s'acomiadà amb un "Vive Mallorca, viven sas islas Baléàs!".