Samuel López, de desconegut a campió

En poc temps, Samuel López Eriksson, nascut el 27 de novembre de 1987 a Palma, ha passat de ser un aspirant a boxejador a un campió estatal amateur. El mallorquí només necessità cinc combats, dels quals en guanyà qautre i deixà l'altre en taules, per rebre el cinturó de campió. López començà a entrenar al Prínceps Boxing Club de Ciutat l'octubre de 2010. Des de petit que practica diferents esports. Sempre ha jugat a futbol i ha combinat aquest esport amb el karate. D'adolescent practicà la capoeira i ja de més gran el muai thai. Abans de boxejar, el 2009 participà en el Campionat de les Illes Balears de kick-boxing, en el qual es proclamà vencedor per abandó del seu adversari.

De proclamar-se campió d'Espanya a rebre la telefonada de la Federació Espanyola per anar al Mundial d'Azerbaidjan només passaren uns dies. I és que si es classificàs per als Jocs Olímpics de Londres 2012, emularia l'únic mallorquí que aconsguí representar l'Estat espanyol en unes olimpíades, el llegendari Jim Oliver.

Esperàveu conquerir el títol estatal tan ràpid?
No em va sorprendre gaire que em seleccionassin per representar la meva comunitat en el Campionat d'Espanya. La meva filosofia d'entrenament sempre ha estat molt estricta: entrenar tots els dies, fins i tot dues sessions diàries, estar en la millor forma física, sempre preparat per a un combat. Sí, sabia que en el campionat trobaria un competidor dur, però estava molt segur de mi mateix, havia treballat molt bé i em sentia en perfecte estat. Pensava: "Hem treballat dur, ho hem donat tot i ara arriba l'hora de la veritat". I com he pogut comprovar, el treball donà els seus fruits.

Què significà per a vós la telefonada de la selecció?
És una oportunitat única, representar el meu país en un campionat mundial, conèixer boxejadors i entrenadors de tot el món. Aprendré moltíssim d'aquesta gran experiència i, sobretot, és una injecció de motivació per continuar entrenant i superar-me en el dia a dia. Va ser una sorpresa molt grata. Després de la selecció, què hi ha? No hi ha res més, és el límit, el nivell màxim. Record perfectament quan, el dijous 14 a les 15.00 h, em va cridar el president de la Federació Balear de boxa, el senyor Manuel Sánchez, per informar-me que tenia molt bones notícies, que anàs a veure'l. Dues hores més tard, ens trobàrem i em va mostrar el fax que havia rebut per part de la Federació Espanyola, que deia que estava seleccionat per representar el meu país en el campionat del món amateur. No podia aturar de riure, em vaig posar molt content. Tot seguit em vaig posar les benes i a treballar.

Londres pot ser el vostre primer gran objectiu, després del Mundial. I després?
De moment anam al Mundial. Depenent de la posició en què quedi classificat, automàticament quedaria seleccionat per als Jocs Olímpics del 2012 a Londres. Si competir en un mundial és un gran somni, fer-jo en uns jocs és el súmmum. Seria un somni, una il·lusió feta realitat. Tot això és fruit del treball de cada dia que hem entrenat. Dic "hem" perquè no entrén tot sol. Sense l'ajuda dels meus entrenadors, Óscar Sastre i Néstor Domínguez, i dels meus companys no hauria fet absolutament res.