Duel de números 1

Per cinquena vegada aquesta temporada, els més grans del moment, el mallorquí Rafel Nadal i el serbi Novak Djokovic, s'enfronten avui (15.00/Telecinco) en un duel amb infinitat de reptes en joc, en el qual el manacorí tractarà de defensar per primer pic la seva corona davant els "dubtes" del seu entrenador. Feia dos anys i mig que els números 1 i 2 del món no es veien les cares en una final de Grand Slam. La darrera vegada va ser a Austràlia 2009, quan Nadal, llavors posseïdor del primer lloc, va derrotar Roger Federer en cinc sets.

Malgrat l'ensurt que va ocasionar Nadal en els vuitens de final davant de l'argentí Juan Martín del Potro, quan va sentir un agut dolor al peu esquerre, el mallorquí va sortir a la superfície i va cercar remei per continuar el torneig. Una dosi d'anestèsics subministrada abans de cada partit l'ha ajudat a no sentir les molèsties causades per la inflamació dels tendons peroneals per moure's lliurement a la pista i col·locar-se a la seva cinquena final de Wimbledon en sis anys, després de desfer-se de Mardy Fish i d'Andy Murray, en quarts i semifinals.

Nadal tornarà a jugar infiltrat avui. Cap problema per a ell, que considera l'episodi dels tendons aigua passada o almenys un tema digne d'aparcar fins que es resolgui el torneig. Vol ser el denovè home a guanyar Wimbledon com a primer cap de sèrie, després de Roger Federer, que va ser el darrer a fer-ho el 2007. És un mèrit que pretén anotar-se, ja que el 2009 tan sols va tenir l'oportunitat d'intentar-ho, atès que s'hagué d'absentar de la competició pel problema dels genolls.

Alçaria el tercer trofeu de Wimbledon si aconseguís imposar-se a Djokovic damunt l'herba de la "Catedral" , una cosa que aquesta temporada se li ha escapat en quatre ocasions. Igualaria així Boris Becker i John McEnroe en la quarta plaça de la llista de tennistes amb més títols de Wimbledon.

Tanmateix, el seu oncle, Toni Nadal, no té gaire clares les possibilitats de Rafel. "Sortirà per donar el màxim i, si no es pot, l'aplaudirem", va dir sobre un al·lot que, a 25 anys, ha gaudit de ser el millor del món durant 102 setmanes, repartides en dos períodes de la seva carrera (del 18 d'agost de 2008 al 6 de juliol de 2009 i del 7 de juny de 2010 a aquest dilluns).

A la recerca de més, Nadal es va entrenar ahir dematí al voltant d'una hora a la pista 16 de l'All England Club, plena d'aficionats que esperaven impacients el final de la sessió per aconseguir un autògraf del manacorí. A ningú no li importa que hagi perdut el número 1, privilegi que passarà a les mans de Djokovic demà. La marea de tafaners que atreu és la mateixa, o més, que cada dia de la seva vida des que va començar a guanyar Roland Garros. Tampoc ell mateix no es preocupa gaire del rànquing, sinó d'estar "sa" i "ser competitiu".

Les quatre finals que ha vist escapar-se enguany a mans del serbi el posen en preavís. Indian Wells, Miami, Madrid i Roma encara continuen recents en la seva memòria, però Nadal podria venjar-se de totes aquestes derrotes. Amb el treball fet per amarrar el pòdium mundial, Djokovic arriba tranquil per aquesta part, però sense experiència en una final d'aquest Grand Slam. Si venç a Wimbledon, aquesta temporada ja haurà acumulat dos títols de major, amb el de l'Obert d'Austràlia, una marca que no aconseguia ningú des que Federer ho va fer el 2007 (també el 2004 i 2006).