El Manacor toca el cel (1-0)

MANACOR: Gaspar (3), Kike (3), Abel (3), Julio (3), Petete (3), Fer (3), David (3), Barbón (3), Roberto (3), Mut (3) i Pujades (3).
Rafe (3) per Roberto, Lluis García (3) per Mut i Sete (3) per Kike.

ALMANSA: Imanol (2), José Carlos (2), Pablo (2), Avellán (2), Rubén (2), Setién (2), Castellanos (2), Santi (2), Churre (2), Iñaqui (2) i Àngel (2). Gabino (2) per Churre, Faura (2) per Avellán i Meca (2) per Pablo.

GOLS:
1-0: minut 72, Barbón de penal.

ÀRBITRE: Calle Martínez (3), assistit en les bandes per Romeu Gallen i Gómez Masegosa. Amonestà amb targeta groga els locals Kike, Gaspar, Julio i Rafa, i els visitants José Carlos, Pablo i Churre. Expulsà per doble targeta el local Fer (30') i el tècnic Jaume Mut (30').

El Manacor va fer realitat el seu somni. L'equip de Jaume Mut va tocar el cel a Na Capellera i ja és de Segona Divisió B. La victòria per 1-0 davant l'Almansa, gràcies a un gol de penal de Barbón, va donar l'ascens a l'equip manacorí. L'ambient a Na Capellera era impressionant, 3.000 seguidors provinents de tota la comarca bolcats amb l'equip de Mut animaren des del primer instant fins al final, moment en el qual esclatà la bogeria i començà la gran festa del Manacor.

El partit va començar amb poques sorpreses, amb els dos equips ben ficats en els seus respectius papers: els illencs llançats a l'atac a la recerca del gol del triomf i els manxecs replegats al darrere intentant fer bo el 2-1 de l'anada. Fins i tot, l'entrenador de l'Almansa va deixar el seu màxim golejador, l'ex del margalidà Ginés Meca, a la banqueta.

Els peninsulars varen desplegar un joc destructiu, ple de pèrdues de temps, mentre que els manacorins intentaven donar ritme al partit. La primera ocasió de gol va ser per a l'omnipresent en l'atac local Barbón, que engaltà un potent xut des de la frontal, una de les seves especialitats, que sortí desviat per poc. Uns minuts més tard va ser Kike, qui porta el perill a la porteria defensada per Imanol, però la seva centrada es va passejar per l'àrea visitant sense que ni Mut ni Barbón poguessin enviar-la al fons de la xarxa.

A la mitja hora de joc el Manacor va veure com les coses se li complicaven encara més quan, per doble amonestació, quedava amb un home menys per l'expulsió de Fer. L'Almansa, que no va crear perill pràcticament en tota la primera part, va despertar en el tram final i gràcies a la superioritat numèrica va gaudir de dues aproximacions que obligaren Gaspar a lluir-se.
En la represa, tot i tenir un home menys el Manacor sortí a les totes i davant la falta d'ambició del rival es va tornar a fer l'amo del joc.

Pujades va donar el primer avís amb una rematada perillosa que salvà Imanol. El públic sentia que s'acostava el moment i en la jugada més infantil del capvespre l'Almansa va cometre un error garrafal. Un dels centrals es llançà la pilota a una mà intentant rebutjar-la, assenyalant l'àrbitre els onze metres. Barbón, l'especialista del Manacor, va ser l'encarregat de col·locar l'1-0 en el marcador.

Quedava un quant d'hora i començà un nou partit. Els rols es van intercanviar: el Manacor passà a defensar i l'Almansa, a la desesperada, a cercar un gol salvador que no arribà, fent justícia amb l'equip més ambiciós i que més havia fet per la classificació. Amb el xiulet final, el públic de Na Capellera embogí i saltà al camp per celebrar l'històric ascens a Segona Divisió B amb els seus jugadors, una plantilla que ja és part de la història del futbol manacorí.