Dallas guanya el seu primer anell (95-105)

MIAMI HEAT: Wade (17), Chalmers (18), Anthony (-), Bosh (19), James (21) -cinc inicial-, Howard (-), House (9), Miller (-) i Haslem (11).

DALLAS MAVERICKS: Kidd (9), Barea (15), Chandler (5), Marion (12), Nowitzki (21) -cinc inicial-, Terry (27), Cardinal (3), Stevenson (9) i Mahinmi (4).

PARCIALS: 27-32, 51-53 (descans), 72-81 i 95-105 (final).

ÀRBITRES: Steve Javie, Derrick Stafford i Scott Foster. Sense eliminats. Assenyalaren faltes tècniques a Haslem, Chalmers i Wade per part de Miami, i a Stevenson, dels Mavericks.

Els Mavericks de Dallas inscrigueren per primera vegada el seu nom en el palmarès de l'NBA, després de certificar la seva victòria sobre els Miami Heat en la final, culminada en un sisè partit en què Jason Terry liderà el triomf texà, Dirk Nowitzki fou nomenat MVP i que deixà una vegada més sense premi Lebron James, obligat a continuar esperant per aconseguir el seu primer anell. Dallas, que durant el camí cap a la final ja havia avisat del seu bon moment de forma destronant Los Angeles Lakers (4-0), va jugar els duels decisius de manera molt intel·ligent, sense rendir-se mai, malgrat els amplis desavantatges en el marcador i esperant sempre l'activació del seu líder, un immens Nowitzki, qui ha culminat el seu gran sonmi després de tretze anys a l'NBA.

La victòria és doblement gustosa per als homes de Rick Carlisle, qui ha complert el seu tercer curs a Dallas després d'haver passat pels Detroit Pistons i els Indiana Pacers, ja que es cobraren la revenja de la final perduda fa cinc temporades contra Miami, que aquella cita va comptar amb un immens Dwayne Wade i amb un Shaquille O'Neal que encara imposava la seva llei sota els taulers.

En el sisè matx de la final i davant un American Airlines Center entregat per allargar l'eliminatòria fins al setè enfrontament, el protagonisme del campió va recaure en Jason Terry, molt inspirat davant l'engarrotament de Nowitzki, que en el descans només havia anotat un de dotze llançaments a cistella. L'escorta va ser el màxim anotador amb 27 punts, mentre que l'alemany va acabar amb 21, després d'un millor segon temps, i el base porto-riqueny José Juan Barea va tornar a reivindicar-se com el revulsiu dels texans amb 15. El joc d'equip, autèntic eix d'aquests Mavericks campions, va permetre una estirada en el tercer quart, després d'una primera part igualada i plena de canvis en el lideratge del marcador (51-53).

A l'altre costat de la pista, el Big Three va cercar la remuntada amb LeBron James (21 punts), Crish Bosh (19) i Dwayne Wade (17), als quals s'afegí un inspirat Mario Chalmers (18), que va partir com a titular en detriment de Mike Bibby. Tanmateix, de res no serviren els esforços locals i l'equip de Florida, principal favorit en les apostes a l'inici del curs, haurà de mesclar millor tot aquest talent si vol assolir la glòria. Els Mavericks començaren l'últim quart amb nou punts de renda i, després d'una tímida passa endavant de Miami, cercaren l'anell a les totes amb un parcial de 8-0 que va col·locar dotze punts de distància quan faltaven vuit minuts per a la conclusió. Des d'aquell moment, els de Miami no aconseguiren posar-se a menys de set punts, perquè Nowitzki va despertar de la seva letargia i va tancar una de les millors finals dels darrers anys.

El joc coral de Dallas, sempre envoltant el seu líder, Nowitzki, va demostrar ser molt més efectiu que l'espectacular però caòtic estil dels de Miami. A més, és un títol que fa justícia a la carrera d'una plantilla amb molts veterans com l'alemany mateix, Kidd, Terry i Stojakovic -que ahir no va tenir protagonisme-, els quals han lluitat durant molts anys per tocar la glòria i posar-se l'anell de campió de l'NBA.