“Anar en bicicleta és el que sé fer millor”

Acaba de tornar d'un dels Giros d'Itàlia més durs que es recorden, en el qual ha finalitzat en una meritòria cinquanta-tresena posició i, encara que ja és tot un veterà, a 37 anys Joan Horrach té bastant clar que la seva intenció és continuar competint. La prova transalpina no va començar del tot bé per a ell, però al final l'ha trobada curta i ha arribat a insinuar -no gaire fort, això sí- que una setmana més de competició hauria anat molt bé al Katusha. Ara, li toca descansar al seu Deià natal, però la temporada no s'ha acabat i a l'horitzò -després de la Volta a Suïssa, la de Burgos i la clàssica de Sant Sebastià- ja hi entreveu el seu gran objectiu de l'any: la participació en la Vuelta a Espanya.

Quina valoració feis de la participació en aquest Giro d'Itàlia?
Bona, tot i que la primera setmana va ser molt dura, perquè ens havíem entrenat en altura a Andorra i gairebé no havíem tingut temps de descansar. A més, el Purito (Joaquim Rodríguez) estava constipat i això va afectar la feina de tot l'equip. Les dues setmanes següents ens anaren molt millor: ens recuperàrem molt bé i el Purito passà del quinzè lloc al cinquè. Estic satisfet de la feina que vaig fer per darrere, la que mai no es veu, però no vaig poder intentar cap triomf d'etapa: era molt difícil, perquè en tres setmanes de cursa només hi hagué tres escapades que fructificaren.

Alguns dels primers classificats, inclòs el vencedor, Alberto Contador, consideren que aquesta edició de la prova italiana ha estat molt dura. Què n'opinau?
Si els grans ciclistes troben que ha estat molt dur, imagina't el que en pensam els altres. No ha estat dur només pel recorregut, sinó que a més hi ha hagut molts de trasllats. Després de cada etapa, arribàvem molt tard a l'hotel: havíem de fer molts quilòmetres. Hi hagué tres dies que no vaig tenir temps ni tan sols per al massatge.

No trobau que us exigeixen massa?
Els organitzadors i el públic volen espectacle i nosaltres els en donam, però es fa molt dur. La muntanya no és el problema: a mi m'agraden més que les jornades planes, que són molt avorrides. Com ja he dit, el problema d'aquesta edició ha estat que les etapes eren molt enfora les unes de les altres i havíem de viatjar molt i perdre temps de descans.

Al final, heu acabat en la posició cinquanta-tresena de la classificació general, un gran resultat ...
El lloc on he acabat és circumstancial. Jo era allà per fer feina, encara que és ver que hem acabat molt bé: gairebé es podria pensar que ens hi ha faltat una setmana més de competició, encara que no seré jo qui la demani -rialles-.

Quins són els vostres plans d'aquí a final de temporada?
Ara toca descansar i entrenar-me. Passaré uns dies a Deià, mentre arriba el moment de partir cap a la Volta a Suïssa. Abans, correm la Dauphine, però jo no hi prendré part. Després es preveu que corri a Àustria, a la clàssica de Sant Sebastià, a Burgos i, finalment, en la Vuelta a Espanya. Aquesta darrera prova és la que tenc marcada de manera especial al calendari.

I més a llarg termini, continuareu un any més sobre la bicicleta?
És el que sé fer millor. M'agradaria molt continuar una temporada més. Faig feina perquè l'equip estigui satisfet de mi i pens de ver que estic en un bon moment.

És Alberto Contador tan bo com pareix des de fora?
Ho fa tot tan fàcil que sembla que els altres són dolents, però no és així: simplement és molt bo. Té totes les probabilitats de convertir-se en el millor ciclista de la història. Em canviaria per ell sense persar-m'ho.

Va fer més dura la cursa la mort de Wouter Weyland en el descens del Passo del Bocco?
És mala sort. Tots en tenim la possibilitat, perquè és un esport arriscat: és llei de vida. Per qui més pena tenc és per la família, que ho deu passar ben malament. Veure morir un fill ha de ser molt dur.

No pensau mai en els riscos que correu a la carretera?
Sí, però intentes no pensar-hi. La veritat és que, quan davalles a noranta quilòmetres per hora per una carretera, qualsevol contratemps hi pot resultar fatal -una punxada bastaria-, però si deixes que això et controli, el millor que pots fer és deixar-ho.