Alberto Contador aixeca el trofeu infinit com a vencedor del Giro. | CARLO FERRARO

TW
0

El madrileny Alberto Contador (Saxo Bank) va gravar al seu palmarès el segon Giro d'Itàlia un pic conclosa la contra rellotge final, d'un recorregut de 26 quilòmetres que sortia i acabava a Milà, en l aqual s'imposà el britànic David Millar (Garmin). La capital llombarda es va vestir de festa per aclamar la victòria de l'espanyol, que entrà a la meta com a tercer classificat de la jornada a 36 segons de Millar, emocionat i amb temps d'aixecar els braços, assenyalar el nom del patrocinador i disparar a l'aire. "La cursa més dura de la meva vida serà un record inesborrable", manifestà Contador. De fet, ha entrat amb Miguel Indurain en el palmarès de la corsa rosa, que ja conquerí el 2008. Ha estat, doncs, un tir precís a la història.

Després de l'etapa de Sestriere, el ciclista de Pinto assegurà que no s'arriscaria en la cronometrada, però quedà entre els primers, només superat pel seu amic Millar i pel danès Alex Rasmussen (HTC), que hi va fer segon.
Contador va pujar al lloc més alt del pòdium per recollir el trofeu "sense fi", el de les espirals daurades. I escoltà un himne espanyol cantat i amb la lletra del temps de la dictadura, davant la sorpresa i l'estupor dels centenars de compatriotes que eren a la plaça.

Finalment, l'acompanyaren Michele Scarponi (Lampre), segon a 6.10, i Vincenzo Nibali, tercer a 6.56. El francès i revelació John Gadret (Ag2r) i el català Purito Rodríguez, cinquè, quedaren fora del podi. La ciutat llombarda obrí el seu cor històric per rebre el gran grup i s'engalanà a les portes de la impressionant catedral gòtica, el Duomo, testimoni de l'emoció de Contador, aquest pic vençut per les llàgrimes. El corredor, de 28 anys, posà la rúbrica a un Giro que ha dominat de cap a camp i amb mà de ferro, en una faceta marcadament ambiciosa que amb prou feines ha donat opcions als rivals.

Himne de la dictadura per al triomf del madrileny

Alberto Contador va escoltar al pòdium l'himne espanyol amb lletra de l'època de la dictadura franquista, un error de l'organització que va sorprendre el campió madrileny i els centenars d'aficionats espanyols que eren a la plaça milanesa del Duomo. La megafonia va anunciar la interpretació de l'himne d'Espanya. A continuació, la sorpresa va ser majúscula, perquè se sentí: "Viva España! Alzad los brazos, hijos del pueblo español, que vuelve a resurgir...". Es tractava de l'antic tema compost per José María Pemán. El desconcert era total. Contador va aguantar amb la mà al pit, però sorprès per la gravetat de l'error dels organitzadors, que no s'havien temut que la composició musical que identifica Espanya no té lletra. Al madrileny, en el Tour del 2007, ja li posaren l'himne danès en comptes de l'espanyol.

"Estic molt emocionat: és un final de somni"

Alberto Contador va rubricar el seu segon Giro d'Itàlia "emocionat, en un final de somni" que l'ha portat a aconseguir la sisena corona consecutiva en grans proves per etapes. "Estic emocionat: l'ambient a la plaça és increïble. Ha estat un colofó meravellós i que poques vegades et pots imaginar," va assenyalar el madrileny just acabar la contrare llotge de Milà. "Tots hem tingut moments bons, però el resultat final ha estat molt bo per a mi. M'ha tocat guanyar. Poques vegades plor, però això és molt emocionant", varen ser les primeres paraules del corredor espanyol després de guanyar el Giro de 2011. El ciclista de Pinto no va poder aguantar l'emoció al podi quan va rebre per segon pic el trofeu infinit. Les llàgrimes de sorpresa i d'alegria li corrien per les galtes.