El Barcelona cerca el pòquer europeu

Dos anys després, Barcelona i Manchester, dos dels notables del concert europeu, es tornen a citar en la final de la Lliga de Campions, un partit ple de simbolisme per a ambdós i que es juga a Wembley, a la casa del futbol, allà on culers i red devils conqueriren el seu primer gran ceptre continental. Es veieren les cares el 2009, quan els de Pep Guardiola guanyaren amb suficiència (2-0), i tornaran a estar cara a cara avui. El Barça i el United lluitaran per la seva quarta Copa d'Europa i per pujar un esglaó més en l'escalafó europeu per igualar el Bayern de Munic i l'Ajax d'Amsterdam, posseïdors d'un pòquer de Copes d'Europa.

Pel Manachester United i pel FC Barcelona, vèncer avui a Wembley seria la cirereta del gran pastís de la temporada. Triomfadors de les dues lligues amb més prestigi a Europa, anglesos i catalans tenen davant seu el repte final. Guanyant o perdent, el Barcelona ha demostrat que està immers en una onada triomfal, en un cicle victoriós. Mirant cap enrere, el seu full de serveis a Europa demostra que està en el seu millor moment: campió el 2006 i el 2009, semifinalista el 2008 i el 2010, i finalista en la present edició. Mai un equip no ha presentat aquests nombres, per la qual cosa sembla que, per una vegada, no tindrà avui l'angoixosa tensió d'haver de sortir al camp amb el pes de la responsabilitat absoluta de vèncer.

Els blaugranes arriben amb tot l'equip disponible en l'instant decisiu, un pic recuperat Eric Abidal, després que se li extirpàs un tumor al fetge, i també Carles Puyol, afligit de contínues molèsties al genoll que el deixaren sense jugar durant tres mesos.
En l'alineació barcelonista no sembla haver-hi gaire dubtes. A tot estirar, la possibilitat que Pep Guardiola doni entrada en l'eix defensiu a Javier Mascherano i que Eric Abidal quedi de sortida a la banqueta, de manera que Carles Puyol jugaria de lateral esquerrà.

No n'hi ha més. Valdés, que lluirà un jersei verd en honor al que Zubizarreta va vestir en la final de fa denou anys, serà el porter titular. Dani Alves, que es va perdre la final de fa dos anys a Roma per una sanció, jugarà per la dreta, Piqué espera acompanyant en l'eix defensiu -segurament Puyol- i per l'esquerra només la falta de ritme d'Abidal posa en qüestió la seva alineació.

A partir de la defensa, no hi ha d'haver sorpreses. Sergi Busquets, Xavi Hernández i Andrés Iniesta, a la mitja. Davant, Pedro Rodríguez, David Villa i Leo Messi. A l'altre bàndol hi serà el Manchester United, que també va conquerir la seva primera Copa d'Europa en el vell Wembley -va ser el 1968- i que jugarà pensant en el que ocorregué fa dos anys a Roma. A la Ciutat Eterna, llevat dels primers deu minuts en què un explosiu Cristiano Ronaldo posà en escac la defensa barcelonista, els red devils sucumbiren davant del joc de toc dels blaugranes.

L'equip d'Alex Ferguson va perdre el partit en el centre del camp, on el Barça no li va donar ni una opció. Per avui, el tècnic del Manchester sembla haver-ne pres nota i és molt probable que intenti col·lapsar els blaugranes en la medul·lar per contrarestar la seva superioritat tècnica. En la defensa, el tècnic escocès només té un dubte: el lateral dret. En compromisos de tall més defensiu, el United ha comptat amb John O'Shea, encara que el més habitual seria que donàs protagonisme a Fabio o a Rafael da Silva.

El porter holandès Edwin Van der Sar jugarà el seu últim partit. Els centrals Rio Ferdinand i Nemanja Vidic i el lateral esquerrà Patrick Evra compondran la saga dels diables vermells. A més, la presència en l'equip titular del mexicà Javier Hernández marcarà l'alineació del United. Si juga el Chicharito, Rooney actuarà de mitja punta i formarà una línia de quatre en el mig camp. Si el mexicà no juga d'inici, la referència ofensiva serà únicament Rooney. Llavors Ferguson aprofitarà la projecció per les bandes de Valencia i Park, la creació de Giggs i la fiabilitat de Carrick i de Fletcher, que segurament tornarà a l'equip ja recuperat d'un problema físic, per intentar emmanillar el Barça.