... i altres herbes

La lliçó (II)
Però si hi ha una cosa que em preocupa és la pèrdua de suports i simpaties que ha acaramullat Llorenç Serra Ferrer en només una temporada. Mateu Alemany va vendre el Reial Mallorca per un preu quasi simbòlic al pobler perquè el mallorquinisme li ho demanava de manera unànime. Després dels escàndols de Paul Davidson i Martí Mingarro, es feia imprescindible un projecte seriós. I Serra Ferrer representava formalitat, saviesa i amor als colors. Ningú no criticà l'arribada de Serra Ferrer. Ben al contrari. Fou rebut amb els braços oberts per tothom, fins i tot per la premsa. Però el màxim accionista ha anat perdent crèdit i avui la seva arribada ja genera dubtes.

En aquest sentit, la ridícula proposta de construcció d'un nou Lluís Sitjar provocà que molts aficionats identificassin el projecte de Serra Ferrer amb una nova operació especulativa, ben semblant a les torres que pregonava Vicenç Grande. I el màxim accionista tampoc no ha complert amb la paraula donada a Mateu Alemany. Es va comprometre amb l'expresident a comprar la totalitat del seu paquet accionarial i encara avui Mateu Alemany té el 9 per cent de les accions. Però, a més a més, durant aquesta temporada ha quedat ben evident que el grup que encapçala el pobler no té el múscul econòmic imprescindible per dirigir l'entitat.

Laudrup
Em donen per segur que Michael Laudrup no continuarà al capdavant del Mallorca i que el consell d'administració, que presideix Jaume Cladera, n'estarà ben content. Tenc la sensació que prescindir de Laudrup és una gran errada, però... En qualsevol cas, tenc ben clar que és imprescindible encertar amb el fitxatge d'un bon grapat de futbolistes per no patir el curs vinent.

Implicats
Encara ara estic bocabadat de veure la implicació que demostraren dissabte alguns futbolistes. Evidentment, ja em podia imaginar el compromís de mallorquins com Pep Lluís Martí, Ivan Ramis, Víctor Casadesús... Però em va sorprendre, per exemple, Rubén, que, malgrat que ha estat suplent quasi tota la temporada, plorà com una Magdalena en acabar el partit. O Webó, menyspreat al principi del curs, que s'emocionà just acabar el duel.

El futur
El més important ara mateix, una vegada salvada la categoria, és arribar a un acord amb els creditors per firmar el preceptiu conveni. El Mallorca ha d'ajustar el seu pressupost i només pot gastar en funció dels ingressos. Clar, en aquestes circumstàncies encertar les noves incorporacions és del tot fonamental.

Depor i Mallorca
Era ben jovenet quan en la temporada 1982/83 el Reial Mallorca tornà a Primera Divisió, després de perdre (1-0) al Santiago Bernabéu davant el filial del Reial Madrid -aleshores, Castilla-. El conjunt de Lucien Muller va perdre en la darrera jornada, com dissabte, però aconseguí l'anhelat ascens a Primera perquè el Deportivo fou derrotat pel Rayo Vallecano (1-2). Quins temps! Ho record en moltes ocasions i és que aquell viatge, amb vaixell fins a València i amb autocar fins a Madrid, em suposà una alegria molt grossa. Hi vaig anar amb l'amic Tomeu Payeras, sempre mallorquinista.

Acabà el partit del Bernabéu i a Riazor faltaven encara vuit minuts. Foren els més llargs que record. I l'alegria final fou, si no més gran, comparable a la viscuda dissabte amb la permanència, tot i la derrota davant l'Atlètic de Madrid. El València, ja ho sabeu, arrabassà una Lliga al Deportivo i enguany certificà el descens dels gallecs vint anys després. Idò bé, el Mallorca, un pic més, gràcies a la derrota del Depor, ha tingut una alegria. En la temporada 1982/83 s'aconseguí l'ascens i dissabte, la permanència.