S'haurà de patir fins al darrer alè (3-1)

Au, idò. Quin drama! Quin desastre! El Reial Mallorca, ridiculitzat (3-1) per un Almeria ja descendit, no té la permanència assegurada. El conjunt de Michael Laudrup completà ahir un pèssim final de temporada amb una derrota que l'obliga a segellar la continuïtat a Primera Divisió en la darrera jornada de Lliga. Qui ho havia de dir!
Així i tot, el Mallorca no depèn de ningú. És a dir, que si guanya aconseguirà la permanència. I si empata, també. Sempre, amb qualsevol resultat de la resta d'equips. Però si el Mallorca perd té també clares opcions de continuar a Primera. De fet, només baixarà si perd, i guanya el Saragossa en el camp del Llevant, i si empata o guanya l'Osasuna i, a més a més, el Deportivo suma a la Corunya davant el València. Ah, i si Reial Societat i Getafe, que juguen plegats a Anoeta, empaten.

Ahir, el tècnic vermell alineà l'onze previst amb l'excepció de De Guzmán, que finalment, amb problemes físics, no entrà a la convocatòria. Així, Aouate ocupà la porteria amb Cendrós i Ayoze als laterals i Ramis i Nunes com a centrals. En el centre del camp, Martí i Joao Victor foren els encarregats d'organitzar i distribuir el joc. N'Sue i Pereira ocuparen les bandes amb Víctor Casadesús i Webó en atac. Ben aviat quedà clar que el Reial Mallorca havia sortit entabanat. Quin desastre! L'Almeria, ja descendit, no s'hi jugava res, però actuaven amb la mínima intensitat necessària per competir a Primera. Els homes de Laudrup, en canvi, mantenien una actitud indolent, quasi insultant. Jugaven sense energia, sense forces, sense compromís.

D'aquesta manera, encara abans que es complissin els cinc primers minuts de joc, Uche inaugurà el marcador, després d'una espectacular badada de Joao Victor, que es deixà robar la pilota per Piatti. El migcampista brasiler va intentar protegir la pilota perquè sortís per la línia de fons, però el futbolista dels andalusos encertà a enviar l'esfèric a l'àrea on Uche, completament sol, només l'hagué d'espitjar. L'Almeria era molt superior i el Mallorca no mostrava signes de recuperació. Ben al contrari, continuava amb una actitud inofensiva. Iencara abans que es complís el primer quart d'hora, una centrada de Míchel fou rebutjada per Pep Lluís Martí, qui deixà la pilota franca per a Juanma Ortiz, qui xutà i marcà sense que ningú no el molestàs (2-0).

Res no canvià. El Mallorca naufragava arreu. En defensa, tot eren facilitats, tant a les bandes com a la parcel·la central. En el centre del camp, Martí i Joao Victor eren superats una vegada i una altra, i N'Sue i Pereira quasi no aportaven res, ni en defensa ni en atac. I Webó i Víctor eren inèdits. Quin partit! Horrorós! Poc després de complir-se la primera mitja hora, Piatti aprofità una clamorosa errada d'Aouate per fer el tercer. El Mallorca mostrà algun signe de recuperació i Webó reduí l'avantatge dels andalusos (3-1) abans d'arribar al descans.

La segona meitat fou ben diferent. El conjunt de Laudrup cercà la reacció, la manera de cercar la porteria rival i assolir la remuntada. No va ser possible. El Mallorca dominà quasi en tot moment, però ho va fer sense perill, sense convicció. Així i tot, disposaren d'alguna esporàdica oportunitat, però no la materialitzaren. Així, N'Sue provocà el lluïment d'Esteban amb una gran rematada de cap.

En el tram final, el tècnic danès féu entrar Pina i Aki en substitució de Webó i Pau Cendrós, però res no varià. El Mallorca volia però no podia davant un Almeria que no semblava un equip descendit. Martí Crespí suplí un esgotat Pep Lluís Martí quan faltaven cinc minuts, però el cronòmetre volava ja cap al final. El Mallorca havia perdut amb l'Almeria i els resultats que es produïren en altres camps obliguen a certificar la permanència en la darrera jornada. En tot cas, el conjunt de Laudrup té el gran avantatge que sempre suposa no dependre de cap altre equip: si guanya o empata, continuarà a Primera.