TW
7

El Barça tornarà a Wembley, on el 1992 es va fer gran a Europa, i disputarà la final de la Champions després d'empatar en la tornada de semifinals amb el Reial Madrid (1-1) i fer valer el 0-2 de l'anada, després d'un partit intens, però sense tensions, res a veure amb els tres anteriors jugats per ambdós contendents. Els blaugranes jugaran el 28 de maig la seva setena final de la Champions, la tercera des del 2006. Es varen imposar a un rival que va canviar la cara, que va lluitar amb les seves armes, però que va ser inferior en el joc, malgrat que va tenir la seva oportunitat en l'inici del segon temps. Els de Pep Guardiola varen apel·lar a les senyes d'identitat, el futbol, davant un adversari que va lluitar amb els seus arguments. Pocs al Camp Nou es recordaren de José Mourinho, qui va viure el partit des del televisor d'un hotel.

Un Madrid amb un dibuix més ofensiu i amb la necessitat de marcar aviat per alterar l'estat de les coses va cercar les pessigolles a un Barça amb el guió de sempre: possessió, control, sense alterar-se. En el primer temps, els de Guardiola controlaren la situació. El Barcelona va créixer a base de possessió. El Madrid, amb Cristià Ronaldo per l'esquerra i Di María per la dreta, va intentar obrir molt el camp. El problema per als blancs és que no tenien la pilota i ho fiaven tot a una jugada elèctrica del portuguès, com la que va protagonitzar tot just començar l'enfrontament.

Quan els blaugranes varen començar a crear perill, el Madrid va fer un passa enrere. La primera ocasió va ser una tímida rematada de cap de Busquets (min. 22). A partir d'aquí, el Barça es veié superior i trencà els madridistes. Acabà amb la pressió al centre del camp i començaren a arribar les oportunitats. A més, va començar a aparèixer Messi.

L'argentí, jugant entre línies, es va sentir còmode i va tenir dues ocasions molt clares, ambdues fabricades per ell mateix i en ambdues va topar amb un inspirat Iker Casillas, el millor del seu equip en el primer temps.
El quart d'hora final del primer temps va ser un monòleg blaugrana. Es va trencar el Madrid des de la medul·lar i fou incapaç de mantenir la tensió davant la velocitat de pilota del contrincant. Villa i Pedro, en el 34 i el 35, no varen encertar davant la porteria contrària i Casillas va tornar a demostrar la seva classe. Ahir el Reial Madrid acabà el matx amb els onze efectius damunt el terreny de joc per primer pic en els cinc duels entre merengues i culers. Això fou gràcies que el col·legiat del partit, el belga De Bleeckere, perdonà la segona groga a Carvalho, qui jugà una mica accelerat.

Jugada anul·lada
En una de les primeres accions del segon temps, Higuaín marcà, però la jugada havia estat anul·lada davant les protestes dels jugadors madridistes per una falta prèvia de Ronaldo sobre Mascherano, que només existí en la imaginació de De Bleeckere. Fou el primer avís. Pressionaren més amunt els blancs. El Reial Madrid sabia que per forçar la situació havia de marcar aviat, però davant el risc qui va pescar va ser el Barca.

Una excelsa assistència d'Iniesta, un control orientat de Pedro i una definició perfecta varen posar per davant els blaugranes. L'1-0 arribà en el minut 55: una jugada made in Barça, un gol que posava el llistó impossible per al Madrid, un gol que apropava cada cop més el Barca a la final.

Tanmateix, el Madrid no es rendí. Una errada de Mascherano va habilitar Di María, l'argentí rematà al pal, recollí el rebuig i Marcelo assistí. En el minut 64, el lateral brasiler, el millor del seu equip en el segon temps, havia donat vida al seu equip en l'única rematada a porta dels madridistes (1-1). L'estètica contra l'èpica. En deu minuts, es va veure més futbol que en bona part dels tres partits anteriors. El Barça patia, el Madrid jugava les darreres cartes, ara amb Özil i Adebayor al camp, i a un quart d'hora per a la conclusió, Guardiola va donar més solidesa al seu conjunt: va posar en joc Keita i va retirar Villa. El Barcelona matà el matx amb suavitat, a base de control, ja sense arriscar, intentant jugar al camp contrari davant un Madrid que quedà sense recursos, cada vegada més conscient que ja estava tallat tot el bacallà. El Barça és finalista.

Karanka cerca excuses en l'arbitratge de De Bleeckere
El segon entrenador del Reial Madrid, Aitor Karanka, tornà a excusar-se anit en el mal arbitratge que, segons la seva opinió, ha fet "impossible" que el seu equip hagi pogut guanyar al Camp Nou i remuntar el 0-2 de l'anada, on recordà que es varen veure perjudicats i que, si no hagués estat així, el resultat de la semifinal hauria estat un altre. "Ja vaig dir que l'arbitratge no era fàcil. Amb el que havíem vist al Bernabéu estava pràcticament sentenciat tot, però una vegada més el míster (Mourinho, ahir sancionat) té raó. Després del partit, digué que "era impossible que passàssim i s'ha pogut veure que ha estat impossible", manifestà. I és que, per Karanka, el gol mal anul·lat a Higuaín fou clau en el desenvolupament del joc, malgrat ser l'únic xut en més de quaranta minuts i ser la jugada ja anul·lada. "Ens ha comentat tothom que ha estat una diana legal", va etzibar després de comentar i lamentar que novament els jugadors del Barça havien anat massa al xoc.

"Hem acabat onze contra onze. Dels quatre partits n'hem empatat dos, guanyat un i perdut un altre. L'altre dia, si no hagués passat el que va passar, hauríem vingut amb 0-0 i Pepe i Ramos, i el partit hauria estat allà", opinà immers en un discurs mourinhista. No obstant això, no va voler fer cap valoració de la temporada dels blancs fins que no acabi la Lliga.

Guardiola, feliç
Per la seva banda, el tècnic del Barcelona, Pep Guardiola, es mostrà encantat per la final i assegurà que "vull felicitar tota la gent que ha vingut a l'estadi, el Madrid per haver jugat cara a cara i vull felicitar també, òbviament, tots els meus jugadors per aquest futbol". Analitzant el duel, l'entrenador destacà l'actuació de Casillas en el primer temps. "Hem fet una gran primera part en què Casillas demostrà la seva qualitat. En el segon temps hem baixat la tensió, però hem jugat un bon partit de futbol". Guardiola no volgué valorar l'actuació arbitral i davant les queixes de Karanka es limità a dir: "Em sembla molt bé que la gent jutgi, però deixau-nos gaudir d'aquest moment".