La màgia d'un clàssic per a la gran final

El Reial Madrid i el Barcelona, els dos grans del futbol espanyol, traslladen a la competició més important del món a nivell de clubs la màgia d'un clàssic ple d'històrica rivalitat per assolir la gran final de Londres i alimentar el gran objectiu de la temporada. Serà el tercer assalt d'un mes de bogeria entre els dos eterns enemics, els dos darrers duels seran els més transcendentals, els que impulsaran el camí cap a la desena o la quarta Copa d'Europa, un enfrontament a vida o mort que proclamarà un vencedor de la temporada després de repartir la Copa del Rei, per al madridisme, i la Lliga, per als culers.

Cap no vol el paper de favorit. Per història, pertany al Madrid; per present, al Barça. La lluita psicològica la representen els seus entrenadors, José Mourinho i Pep Guardiola. La batalla tàctica del terreny de joc la converteixen en dialèctica, amb màxim respecte però amb dards enverinats en pont aeri. Sobre la gespa, el fragor de la batalla s'oblida d'amistats, i companys de selecció protagonitzen grans enfrontaments per al record.
És la mentalitat que ha traslladat Mourinho als seus jugadors. Al camp només hi ha enemics, i més encara d'ençà del dolorós 5-0 del Camp Nou. Va ser una bufetada de realitat. L'empat de la tornada de Lliga fou l'inici de la reacció. La final de Copa guanyada a la pròrroga fou l'espina treta i la reivindicació d'un estil diferent de futbol que també condueix als títols.